Posar impostos als rics és l’abc de la política. Si tenim (i
mentre tinguem) un sistema econòmic que crea grans desigualtats, i les augmenta
contínuament, cal, doncs, que tinguem un mecanisme que «compensi» aquesta
tendència. Que redistribueixi la riquesa creada.
Tant a Catalunya com a Espanya (i arreu) és una assignatura
pendent, des de fa molt de temps, la redistribució de la riquesa, tan acumulada
en tan poques mans.
Avui dia, la CUP,
donat el seu paper decisiu en el manteniment del Govern de JxSí, té una ocasió
d’or per aconseguir un bon paquet d’impostos als rics catalans. Fins ara ha
aconseguit:
* Un impost sobre els habitatges buits.
*Un impost sobre grans establiments comercials (sobre el
nombre de vehicles que hi arribin).
*Un sobre les estades en establiments turístics.
*Un sobre el risc ambiental de la producció, la manipulació i
el transport, la custòdia i l’emissió d’elements radiotòxics.
*Un altre sobre begudes ensucrades envasades.
*I un impost sobre béns de
luxe (habitatges, cotxes, iots...) que els propietaris atribueixen a una
empresa per no pagar-ne impost.
Sembla que això pot
representar uns 180 milions d’euros l’any. És molt poc. Hi ha una bona colla de
necessitats populars que «esperen»: gent necessitada, sanitat, ensenyament,
serveis socials, etc.
Hi ha altres possibilitats
importants: Augmentar els trams alts de l’IRPF; augmentar l’Impost de
successions; augmentar l’Impost del patrimoni...
Doncs vet aquí que una part de
l’esquerra s’ha plantat:
Volem 1.000 milions d’euros anuals més
Vejam si en la discussió
parlamentària es va més enllà.
Hi ha el perill que la CUP no vulgui estirar massa fort
perquè no perilli el referèndum.
