S’ha consumat la Desgràcia.
Però no ha sigut mitjançant un procés lineal i ordinari, de
tal manera que s’hagués pogut preveure per endavant. Per consumar-se la
desgràcia ha calgut, ha sigut imprescindible, que es fes una jugada bruta i
escandalosa. Una jugada d’aquelles que no es fan mai. I aquesta jugada s’ha fet per evitar la
formació d’un Govern normal. Si no, la cosa segurament que no hauria acabat
així. Hi havia possibilitats...
Ara, però, ja és inevitable i cal veure què fer.
La situació política actual està caracteritzada per dues
circumstàncies especials:
1)El Govern serà minoritari.
2) L’aritmètica parlamentària del Congrés permet que hi hagi
victòries o bé del Govern o bé de l’oposició (ja n’hi ha hagut).
Segons de què es tracti. Per exemple:
Si fos el cas d’aprovar una llei electoral justa, l’oposició
podria guanyar fàcilment, ja que amb molta probabilitat, Ciutadans hi
col·laboraria.
Si es tractés d’una Llei de llengües, que millorés l’estatus
de les llengües nacionals (autonòmiques), també es podria guanyar, per la
col·laboració dels partits nacionalistes.
En canvi, una llei que derogués la Reforma laboral, tenint en
compte que el PDECat (CDC) al seu dia la va votar... fóra ben difícil.
També seria difícil fer aprovar una llei de reforma fiscal progressista, per
la mateixa raó.
Una llei d’impuls a la producció massiva d’energies netes
tindria moltes possibilitats de ser aprovada per l’oposició.
Uns Pressupostos que preveiessin retallades socials es
podrien tombar. Dependria de l’actitud de PDECat i PNB.
