Salari familiar?
Durant el segle XX, i davant el treball esgotador de tantes
dones a l’haver de compaginar la feina de fora i la feina de casa, i la baixa
qualitat de la cura de tota la família, perquè no s’arribava a més, sorgí la
idea del salari familiar.
Els treballadors masculins, els sindicats i l’Església
plantejaren la necessitat i l’obligació de pagar als treballadors homes un
salari que permetés viure a tota la família. I així pogués la dona
dedicar-se plenament a la feina de la casa i la cura de tots.
A l’Espanya franquista hi hagué una certa concreció d’aquest
fet amb l’anomenat Plus Familiar (vulgarment anomenat «els punts»).
Aquesta solució era bona en el sentit de garantir una bona
cura de la família i una estada més còmoda a casa, per la netedat, l’ordre,
fins i tot la decoració...
Però, com diuen les
autores, tenia dos grans inconvenients:
1) Confirmava la dona
en una posició social de subordinació i de dependència.
2) No tenia en compte
el gran problema de les dones soles:
Viudes amb fills.
Dones amb el marit
absent per presó, servei militar o guerra.
Dones amb un marit
irresponsable, per alcoholisme o joc.
Dones abandonades, per
un marit desaparegut.
Mares solteres.
Les autores asseguren
que aquests casos eren, en temps passats, molt més abundants que no es pugui
pensar. Doncs el salari familiar era una solució a mitges i dolenta. Avui es
demana, i generalment es té, els dos salaris personals.
Les persones grans (cuidadores i
cuidades)
Des de sempre, però
cada vegada més, per l’allargament de la vida, les persones grans han tingut un
paper familiar important (vivint a la mateixa casa, abans, o no vivint-hi,
darrerament).
Però hi han tingut un
paper ambivalent. Un paper de cuidadors, sobretot les dones, cuidadores, durant
molts anys, tenint compte dels nets i netes, mentre les mares anaven a
treballar. Tenint el menjar a punt, quan arribaven tots els de la casa.
Però anys a venir,
moltes vegades, han sigut ells/es els qui han necessitat ser cuidats, no sols
quan estaven malalts, sinó sobretot quan tenien alguna disminució o
dependència. Aleshores s’han invertit els papers.
Les solucions, avui,
són: atenció per part de la família, atenció per part d’una cuidadora
(generalment) o cuidador professional (servei a domicili) o residència.
