El dia 6 de setembre,
mig Parlament (una mica més) va imposar a l’altre mig (és a dir, mitja
Catalunya a l’altra mitja) un acord irregular. Es tractava d’un referèndum que
era: 1) il·legal (de tota manera, això és més interpretatiu que literal, i té
una importància secundària), 2) no democràtic (perquè no té ni una de les
garanties que es demanen internacionalment), 3) no neutral (perquè, en unes
condicions d’enfrontament, l’opció més radical té les de guanyar), 4) i, a
sobre, imposat de mala manera: en un sol dia, una sola lectura, sense poder-lo
discutir ni esmenar (cosa legal d’acord amb el reglament, però inapropiada en
el cas d’una llei tan important). Deien
que era per impedir que el Govern central ho pogués impugnar, però bé que ho ha
fet, i era previsible. Aleshores per què es va fer d'aquesta manera, marginant
mig Parlament?
Era un abús. I calia
una intervenció per evitar aquest abús. Desgraciadament la intervenció l’havien
de fer persones i entitats que han esdevingut odioses per raons seculars i
recents. I, desgraciadament, en comptes de fer una intervenció mínima, només
reduïda a evitar la votació, “proporcionada”, com ells mateixos deien, han
entrat a sac, fent almenys mitja dotzena de coses innecessàries i excessives,
cosa que ha generat una enorme indignació, molt justificada.
Aquesta indignació,
però, no és, en molts casos, “anivellada”: es manifesta contra els òrgans
centrals, molt normal, però no contra l’abús del dia 6 de setembre. Sembla com
si, els uns, perquè són ells, tinguessin patent, i poguessin exagerar. Moltes
manifestacions, orals i escrites, critiquen durament l’excés de repressió, cosa
deguda, però no diuen ni una paraula del dia 6. I mantenen una adhesió
incondicional al referèndum del dia 1. Això no és just.
Ara no sabem què
passarà. Si es produiran més excessos, o si es rectificaran alguns. Si les
mobilitzacions, fins ara moderades, augmentaran o es mantindran. Una setmana de
patir. Pot ser que es consumi la injustícia, o bé que s’eviti. Pot ser que hi
hagi seny i es desconvoqui la votació, o bé que es mantingui fins a
l’enfrontament virulent.
Finalment, crec que el
dia 2 d’octubre tindrem tres tasques importantíssimes i urgents a fer: convocar
noves eleccions a Catalunya; demanar massivament un indult general per a totes
les persones acusades; exigir la destitució dels caps fiscals, que han tingut
una actuació indeguda i provocativa.
