Les persones que tenen
ingressos MOLT baixos (sense feina ni subsidi, amb pensions no
contributives...) tenen dret a unes petites ajudes socials per compensar
algunes despeses, com ara:
ajudes per la compra
d'aliments / pel lloguer
/ beques d'estudis / subsidis
per aturats de més de 55 anys / assistència jurídica gratuïta / a
Andalusia també en depèn la renda de subsistència...
La possibilitat de rebre aquestes ajudes, i la seva quantia, depenen d'un
índex anomenat IPREM (a l'Estat espanyol, que vol dir Indicador Público de
Rentas de Efectos Múltiples). L'expressió «efectos múltiples» vol dir,
precisament, que té efecte sobre diverses prestacions. Es caracteritza per ser
una quantitat que fa que, si una persona té uns ingressos inferiors a aquesta
quantitat, té dret a l'ajuda o les ajudes, i, segons quina sigui la diferència,
serà la quantia de l'ajuda. Pensem que es tracta d'unes quantitats misèrrimes i
que s'ha d'estar molt malament per poder-hi tenir dret. Com és natural,
normalment, aquest índex es va apujant cada any en funció de l'augment del cost
de la vida.
Precisament, pel fet del cost de la vida, Catalunya té un índex diferent,
en atenció al fet que la vida a Catalunya sol ser més cara. L'índex de
Catalunya és l'IRSC (Indicador de Rendes de Suficiència de Catalunya). La norma
és que cada vegada que el Govern central apuja l'IPREM, la Generalitat pot
apujar l'IRSC en la mateixa proporció.
Tot això és un rotllo, ja ho sé, però és necessari per entendre lo que diré
després.
L'any 2012, davant el fet de la «crisi», lo que s'anomenava (indegudament)
Govern central, del PP, va considerar que, com que s'havien de fer estalvis,
aquestes petites ajudes a la gent més pobra, aquell any no les augmentaríem. La
Generalitat, naturalment, va pensar lo mateix (de fet, no ho podia augmentar si
no s'augmentava l'IPREM). Però és que l'any següent, 2013, van fer, tots dos,
igual. I així van anar «estalviant», de tal manera que els dos índexs van
quedar congelats en el valor de 2011, i cada vegada aquelles ajudes tan petites
es van anar quedant encara més petites. El país estalviava a costa de la
gent més pobra.
L'any 2017, el Govern central va augmentar l'IPREM en un 1 %, que era una
misèria en funció dels anys que feia que estava congelat. Però encara va ser
més greu el fet que el Govern de la Generalitat, que aquell any tenia unes
preocupacions molt més grans, no el va tocar.
L'any 2019, el nou Govern central l'ha augmentat un 2 %, en la primera
reunió de l'any. Però és que es calcula que, amb els anys que ha estat
congelat, la diferència de lo que ha perdut és d'un 8 %. I només un 2 % és una
misèria. I ara esperem què farà el Govern de la Generalitat. Quan escric
(dia 12 de gener) encara no se'n sap res.
Com és possible que es pugui estalviar a costa de les engrunes que es donen
a la gent més necessitada??? Entre
tantes vergonyes com hem de suportar, aquesta deu ser la més grossa.
