Total de visualitzacions de pàgina:

dimecres, 30 de gener del 2019

Una història mig oblidada


És una llàstima que estigui mig oblidada, o oblidada del tot, perquè molta gent, així, resulta fàcilment enganyada, una vegada més.

En un país on hi havia un Govern molt mal vist, perquè no «obeïa» les consignes de la gent més rica del món, ni dels seus «representants», s'havien de fer eleccions perquè tocava. Davant una gran desavinença entre Govern i oposició, i amenaces de boicot, i amb la col·laboració de bones persones, entre elles un expresident espanyol, que no és que sigui una «joia», però sí una bona persona, totes dues parts es van reunir. Per més garantia de llibertat, ho van fer en un altre país. Això era, no recordo quan, però crec que era a principis de 2018 o potser abans. Les eleccions eren per al maig de 2018.

Van discutir llargament, i al final van arribar a un bon acord per a totes dues parts: les eleccions es farien així, i així, i així. Però quan era l'hora de firmar l'acord, un representant d'un Govern estranger va telefonar a una de les parts i li va manar que no firmés. L'oposició, obedient, se'n va anar sense firmar.

Les eleccions, doncs, es van fer, pel maig, de la manera acostumada, però una part de l'oposició, la més nombrosa i la més «dura», no hi va participar, perquè no va voler. Va argüir que no es feien ben fetes. Eren els qui s'havien aixecat sense firmar, per «ordre» del Govern estranger.

Es van fer davant representants de diversos països, que van dir que no hi havia hagut res incorrecte. Va guanyar clarament el Govern que ja hi havia (el mal vist pels més rics).

Resulta perceptible per a quasi tothom que, si hi hagués un altre govern, segurament faria una política molt diferent, i molt favorable als més rics, sobretot en relació als recursos del subsol.

Tot d'una, un senyor que no havia participat en res, aconsellat pel Govern estranger que havia «manat» que no es firmés l'acord, va dir que ell seria el president. I aquell Govern estranger va dir que sí, que hi estava molt d'acord. I també els governs amics d'aquell Govern.

Aleshores, estranyament, governs i fins i tot persones que, en principi, no entraven en l'afer, van començar a dir, i fins i tot a exigir, que s'havien de fer unes altres eleccions, perquè les del mes de maig no valien. Les del mes de maig «no valien» perquè no hi havien participat, perquè no havien volgut, els grups que no havien volgut firmar aquell acord en què estaven conformes, a causa de l'«ordre» del Govern estranger.

Voleu dir, que això ha de ser així????