És molt difícil dir quina de les
dues és més greu.
1) Hi ha més de 100.000 persones
(persones o famílies, perquè el compte no ho distingeix), a Catalunya, que no
tenen feina i que no tenen ingressos, o bé en tenen en una quantitat del tot
insuficient.
Per a elles es va fer una llei,
que va costar uns 4 anys de lluita social i parlamentària terrible, contra un
Govern que no la va negar mai, però que sempre va fer tots els possibles per
endarrerir-la i minimitzar-la. Establia una quantitat de 664 euros per persona,
ampliable a la resta de la família si era el cas. Finalment es va aprovar a l'estiu de 2017, i
es va començar a pagar el setembre d'aquell
any.
Des de llavors, s'ha concedit només a una mínima part (10.468 persones) de les més de 133.000 que la van demanar, entre rendes completes i complements
de pensions baixes, que són les dues versions que la llei contempla. Hi ha
constància documental que moltes de les denegacions han sigut il·legals.
2) S'han fet una sens fi de
protestes, totes ignorades. I finalment, per ara, es va convocar una gran
protesta el dia 12 de juny a la plaça de St Jaume. Anàvem donant voltes en
cercle a la plaça i, a un quart de 8, em vaig separar del cercle i, a partir
d'una persona que portava una bandera republicana, vaig anar comptant fins que
tornés a passar la bandera: 106 persones.
Un centenar de persones es van
responsabilitzar que les altres persones poguessin menjar... Ni tan sols
arribava a una mínima part de l'afiliació dels partits més d'esquerres.
Quina de les dues desgràcies és
pitjor??? La dels que no poden menjar (sense que ho hagin de
"demanar" a l'un i a l'altre) o la dels que sembla que tant se'ls en
foti, que n'hi hagi que no puguin menjar????
