Les cambreres de pis d'hotel, les autoanomenades Kellys,
Les cuidadores a domicili,
Les netejadores d'hospitals,
Les netejadores d'escoles,
són quatre col·lectius femenins, de neteja i de cures, és a dir, de dones i
de feines molt importants, però no valorades, summament explotats, menyspreats
per tothom, desconeguts (ara ja no tant, gràcies a les Kellys), i que
representen una vergonya (una de tantes) de la nostra societat.
Les cambreres de pis d'hotel pateixen:
Una feina físicament esforçada, com aixecar llits (per netejar a sota), que
les porta a quasi totes a malalties professionals i a la llarga permanents, com
músculo-esquelètiques, lumbàlgia, dolors...
Un ritme de feina (20 minuts per habitació) excessivament ràpid, esgotador,
que obliga a una activitat encara més esforçada que lo que ja és en si.
Una remuneració econòmica ronyosa, netejant habitacions per les quals els
clients, de vegades, paguen una petita fortuna per una nit.
Condicions mafioses, per exemple treballant 8 hores i cobrant-ne 6, que és
lo que diu el contracte.
Abusos com l'anomenada «externalització»: ser cedides a una empresa de les
anomenades «subcontractades», que els paguen menys, perquè no apliquen el
conveni de l'empresa principal, ja que elles es consideren d'un altre ram, ni
els respecten les mateixes condicions com jornada, vacances, permisos...
Condicions d'assistència mèdica insegures, com dependre adés del metge de
la SS, adés de la Mútua (empresarial).
Tot i la mobilització que han dut a terme els darrers anys, la seva
condició social és encara una de les més explotades i poc ateses.
