Les seves condicions
històriques
Jo anomeno Missatge bíblico-cristià el conjunt d’aportacions de més de 50
autors al llarg de més de 800 anys, dins el poble d’Israel. La Bíblia. Deixo de
banda les denominacions oficials, de noms espectaculars, i amb el terme «Missatge»
ens entendrem millor.
Però, primer de tot, s’ha de fer una gran precisió: cap a finals del segle
VIII aC, els exèrcits assiris van envair i destruir Israel del Nord, la major
part del territori, la major part de la població (duta captiva a Assíria) i la
major part de la riquesa. Israel va quedar reduït a un territori petit (i
muntanyós), a poca població, pobre i... sobretot, a un complex de derrota i de
por a la seva probable desaparició com a país.
Gairebé un segle després (630-620 aC), el rei Josies es va envoltar d’un
equip de col·laboradors per enfrontar seriosament la situació nacional. Junts
van redactar els primers 4 llibres de la Bíblia (Gènesi, Èxode, Levític i Nombres;
el cinquè, Deuteronomi, s’hi va afegir després, sembla que de redacció
individual).
Davant la situació nacional tan dramàtica, van elaborar una gran idea:
imaginar, escriure i autoatribuir-se un passat gloriós, encara que inexistent: estada a
Egipte, situació d’esclavitud, alliberament gloriós, amb una actuació forta i
decisiva de Déu, travessia del desert, i trobada física amb Jahvè al Sinaí,
etc., més la gran personalitat de Moisès, també mítica. (De fet, Israel mai havia sortit del territori
de Canaan, i mai en va sortir, excepte per la deportació a Babilònia (587-538
aC).) L’objectiu d’aquesta Narració mítica era infondre en la consciència
popular un revulsiu que superés el seu complex de derrota i de pànic a la
desaparició.
Aquesta Narració mítica s’ha cregut durant molts segles, fins que les
excavacions, l’estudi arqueològic i el debat científic (finals del segle XX)
van aclarir les coses. Ara, doncs, de l’estudi i la reflexió del Missatge dels
més de 50 autors bíblics, se n’ha de separar tot el text de la Narració mítica
(són un màxim de 80 pàgines, que ocupen part de l’Èxode, dels Nombres i del
Deuteronomi, d'un total de 200). Però la seva influència cultural ha sigut enorme.
En el conjunt del Missatge bíblico-cristià, Jesucrist és, naturalment, la gran
figura, i els seus 4 evangelistes són els més importants dels 50 autors. Però
no són ni els únics ni tampoc molt molt més importants, sinó tan sols
els més importants, i prou.
Recordo que l’elaboració del Missatge va durar uns 800 anys (segle VIII aC
– segle I dC), i va ser obra de més de 50 autors. (Esquemàticament, podem dir: «d’Isaïes
a Joan».) I ara cal recordar una cosa importantíssima: després de
l’elaboració del Missatge («després»), es va constituir una institució
(l’Església, més tard les Esglésies), amb l’encàrrec de divulgar-lo per tot el
món.
És a dir: la Institució no és l’autora del Missatge, ni és la seva
mestressa (encara que actua com si ho fos), sinó la seva servidora, per
divulgar-lo. No seria acceptable cap monopoli en aquest sentit. Si mai resultés
que la Institució fes més nosa que servei, seria bo emprendre iniciatives
independents i paral·leles per part de persones i/o de petits grups (prou
competents).
