AL LLARG DE
LA HISTÒRIA DE
CATALUNYA
En l’Alta Edat Mitjana (segles ix-x),
quan, de resultes del procés de repoblació de terres frontereres, a Catalunya
es viu un ambient de notable llibertat i igualtat (moltes famílies pageses són
petits propietaris), la situació jurídica de la dona és força favorable:
* Tenen igualtat de drets en
demandes judicials, administració de béns, patrimoni.
* Hi ha igualtat de fills i
filles en l’herència.
* El marit aporta a la dona, al
casar-se, el «dot» (béns posats a nom de la dona per a la seva salvaguarda;
suposem una situació com: mort del marit, herència dels béns per als fills, la
situació econòmica de la dona dependria de la relació millor o pitjor amb els
fills, o el fill; en canvi, amb uns béns propis té molta més seguretat).
Però, en el procés de feudalització que té lloc durant els segles xi, xii
i xiii,
molt perjudicial per a la població pagesa, la dona en sortirà força malparada:
* Apareix la preferència dels
fills sobre les filles (i finalment del fill gran, l’«hereu») a l’hora
d’heretar.
* Desapareix el dot que el marit
cedia a la dona i, en canvi, s'exigeix el «dot femení»: béns que la dona (és a
dir: els seus pares) havia d’aportar al matrimoni. (La idea, mai exposada ni
confessada, és: la dona (en la pràctica, el seu pare) ha de pagar per ser acceptada; perquè, si no és acceptada
per un home..., en cas que tingui una família amb llaços afectius forts, no hi
ha problema: serà la «tieta», però si no, malament rai, no té el futur
assegurat. Per tenir-lo, ha de pagar.)
(És a dir: la dona, d’una banda,
tenia menys possibilitats de tenir béns, per l'herència, i de l’altra, tenia
més necessitat de tenir-ne per poder-se casar. Casos hi havia en què aquesta
manca de béns impedia el casament i empenyia la dona cap a la pobresa o al sexe
professional.)
En plena Baixa Edat Mitjana (segles xiii-xv) i a les ciutats, trobem la dona
treballant en els oficis tèxtils i la costura, com a assalariada, però topa amb
dues grans discriminacions:
* No pot accedir a la categoria
de mestre, ni tenir taller propi (només les vídues poden conservar el del
marit).
* No se li permet estudiar en
les universitats, que sorgeixen (a partir del 1300).
(Encara que sigui al marge de l’aspecte jurídic, no està de més
consignar, en aquesta època, i en quasi totes, la «vida escarrassada» de la
dona pagesa: havia de fer les feines domèstiques, cosa que volia dir la casa,
els fills, els animals, l’hort i la feina de filar per fer vestits; i a més a
més havia d’ajudar el marit en els moments de més feina al camp, com en la
sega, la batuda i la verema.)
(Una altra situació general que afectà la dona durant molts segles era
el problema de l’«honor»: calia conservar la virginitat de soltera, mantenir la
fidelitat de casada i guardar la memòria del marit de vídua. Perdre l’honor
portava molts perjudicis, com murmuracions i una certa marginació.)
En ple segle xvii encara
trobem la dona fortament discriminada:
* L'exigència del dot per
casar-se o també per entrar en un convent.
* La prohibició d’anar a la
universitat i la manca de costum d’estudiar.
* La prohibició d’obtenir el
títol de mestre artesà i de tenir taller.
Però en aquest segle hi hagué un fet interessant per a un sector petit
de dones: moltes empreses tèxtils desviaven feina de filar la llana cap al
treball a domicili de les dones pageses, perquè «els pagaven menys». I aquestes
dones, en tenir uns ingressos «propis», passaren a fer un paper més decisori
dins la família, superant una mica la gran supeditació al marit que tenien.
També al segle xvii s’obrí
a Barcelona, per primer cop, una escola per a nenes, fonamentalment per
ensenyar a cosir i brodar.
Començava a bufar un petit ventijol de canvi, que es va fer més
important al segle xviii, el de la
Il·lustració i preparatori de la Revolució Francesa:
* El 1784 un decret de Carles
III (el rei il·lustrat) establia la llibertat de tota dona d’exercir una
professió i de tenir taller o botiga propis.
* Cap al final del segle, a
Barcelona, hi havia 73 escoles per a nens i ja 18 per a nenes.
El segle xix fou el de la
industrialització, que portaria a la Catalunya moderna, i el de l’aparició de
la classe obrera. I aquesta industrialització es va basar sobretot en la
indústria tèxtil, i en ella tingueren un paper importantíssim les dones. Les
obreres catalanes del tèxtil col·laboraren d’una manera decisiva a l’adveniment
de la moderna Catalunya. Però aquest mèrit «no els va ser reconegut», ni pels
contemporanis ni pels historiadors, que
les han obsequiades amb el silenci i l’oblit.
Però la Història avançava imparable, encara que, això sí, molt
lentament:
* La Llei d’Instrucció Pública
de 1857 establia, per primer cop, l’ensenyament obligatori de tots els nens «i
nenes» dels 6 als 9 anys. (Cal tenir en compte que als 10 començaven normalment
a treballar.)
* Per aquells anys, a Catalunya
hi havia escolaritzats uns 69.000 nens i unes 42.000 nenes. (Però encara eren
sistemes educatius diferents, ja que les nenes invertien moltes hores fent
«labors».)
* L’any 1910 esdevingué la
tercera gran data d’aquest procés: una llei autoritzava (per fi!) la
incorporació de la dona a la universitat. I en el curs 1924-25 l’alumnat
universitari femení arribava al 13 per 100.
* La Segona República donà un
gran impuls a l’ensenyament, i en el curs 1932-33 l’escolarització primària a
la província de Barcelona era de 104.000 nens (62 per 100 del total de nens) i
89.000 nenes (53 per 100).
* També durant la República, la
dona va adquirir el dret a votar, fet que es va materialitzar per primer cop en
les eleccions legislatives de novembre del 1933.
* Durant els anys de la Guerra
civil s’arribà per primera vegada, i per pocs anys, a l’escola mixta, amb un
ensenyament igualitari. (Després no es recuperaria fins als anys seixanta, i
lentament.)
* Al llarg de la dècada dels
anys seixanta s'anà esdevenint un fet transcendental per a les dones
treballadores: deixaren d'haver de rentar la roba d'una manera esforçada, ja
que la rentadora la rentava sola. Quedaven enrere segles, i fins i tot mil·lennis,
d'una de les seves feines més feixugues (al riu, al safareig públic o al
safareig de casa).
I acabem, provisionalment (perquè
la Història no s’acaba mai), amb la irrupció de les noies a la universitat
durant les últimes dècades:
* Una noia cada 10 nois el 1940.
* Una noia cada 5 nois el 1950.
* Una cada 2 el 1970.
* I el procés ha continuat fins
a tenir les noies una clara majoria en totes les carreres de Lletres.
Concretant el procés en dates fixes:
1784 - Dret a títol professional
i propietat d'empresa
1857 - Ensenyament obligatori
1910 -. Dret a estudiar a la
universitat
1933 - Dret a votar
