Tot aquell qui llegeixi aquest
títol, de bon principi pensarà en les persones que entren en un pis i se
n'emporten lo que poden (joies, diners, no gaires, perquè no n'hi sol haver,
però sí l'ordinador o algun d'aquests estris tecnològics tan moderns que ara es
porten). Doncs no, companys/es, no em refereixo a això, sinó a una cosa molt pitjor:
a aquelles «persones» que roben els mateixos pisos, no lo que hi ha
dins. Que transformen els pisos, d'elements necessaris per viure-hi, en
elements per traficar, per fer més diners, i que arriben a fer-ho de tal manera
que, de vegades, perjudiquen les persones que els necessiten, precisament per,
d'aquesta manera, poder guanyar-hi més. Com quan els tenen anys buits per
esperar, o per provocar, que pugin de preu.
Tot això és prou sabut i no
hauria calgut repetir-ho (tot i que sovint cal repetir-ho per combatre l'oblit
de les coses més habituals). Però el meu objectiu és un altre: anomenar les
coses pel seu nom: que si roben, mitjançant el canvi d'ús i de funció de
béns vitals en el mercat, se'ls anomeni «lladres», com lo que són. Que no siguin
considerats «inversors», ni «dirigents de companyies», ni coses per l'estil,
sinó lladres. I, fins i tot, que, de lo que fan, se'n parli en uns altres
termes.
Què significa que, per exemple,
un diari considerat progressista (no diré pas el nom) digui coses com ara:
«Cada cop hi
ha més treballadors que han de pagar un lloguer excessiu en relació al seu sou
(els catalans destinen de mitjana la meitat del salari a pagar el lloguer). Un
nombre important viuen en pisos esquifits i inadequats.»
«En cinc anys els lloguers s'han disparat gairebé un 40% a Barcelona i un 33% al conjunt de
Catalunya. Per contra, els salaris només han pujat un 5,6%.»
«L'arribada
de plataformes de lloguer d'habitatge, com ara Airbnb, va ser saludada per
molts com una bona manera d'oferir places per al turisme complementàries a les
dels hotels. Però la realitat ha estat demolidora. Les plataformes han estat l'instrument
perquè els inversors (cada cop més forans) hagin aconseguit retirar milers
d'habitatges del mercat del lloguer assequible per als ciutadans, de manera que
n'han reduït l'oferta i han contribuït decisivament al seu encariment. Alguns
estudis posen de manifest que més de la meitat de la pujada
del preu de compra al centre de
Barcelona es deu a Airbnb.»
Això són
descripcions sociològiques de fenòmens que no són sociològics, sinó
delictius. ¿És possible que un
senyor estranger, anomenat «inversor», vingui, compri pisos, els retiri del
mercat de lloguer, i els dediqui a llogar-los a turistes, encarint així els
preus per als habitants locals, els quals ja tenien un problema greu per
trobar-ne a un preu que ells poguessin pagar...
i que, d'això se'n
parli en termes semblants a aquells en què diríem coses com «aquest any, com
que no ha plogut gaire, no hi ha gaires bolets»???
Com podem ser
tan mesells? És que avui en penso dir de grosses, mireu: Entenc que parlar de
delictes socials, que esclavitzen les persones, en els termes en què parlaríem
de coses corrents... es fer que els delictes contra les persones siguin cada
vegada més coses corrents, i per tant és fer-nos-en còmplices, d'aquests
delictes contra les persones. I, posats a dir lo que sento, sembla (dic sembla,
eh) que quan es parla d'aquesta manera, no aquest diari, tots els diaris, i
televisions, i quasi tots els partits, i no diguem les institucions, vulguin
com ajudar aquesta colla de lladres («inversors»). Com si volguessin
fer-los quedar bé.
La meitat del sou
per al lloguer... retirar pisos del mercat del lloguer per als turistes...
Queden molt lluny
aquells temps, no diré millors, però sí no tan dolents, en què dèiem (i hi
crèiem) que el lloguer no havia de ser superior al 20 per 100 del sou...
Com dèiem
abans: com més anem menos valem.
