Compositores i intèrprets
Durant segles, la música va ser cosa d'homes, però mai no faltava
l'actuació femenina en un nivell molt popular, des de la mare o l'àvia que
cantava al nen, fins a les dones o grups de dones que cantaven les anomenades
«cançons de dones». Això va tenir un punt alt al segle XII, amb el fenomen dels
trobadors, on, si bé eren més aviat homes, no faltaren pas les «jutglaresses»,
que cantaven o recitaven tot tocant instruments senzills. Vull destacar que, en
aquest cas, eren dones més aviat de classe baixa i popular. Ara bé: en tota
l'Edat Mitjana i més, l'expressió musical femenina va tenir un centre
neuràlgic: els monestirs. No hi havia monestir on no hi hagués la monja que
tocava, cantava i, sobretot, dirigia els cants dels actes religiosos, sovint
amb peces fetes, o adaptades, per ella mateixa. De tal manera que l'anomenada
«cantorissa» era un element imprescindible. Però tot aquest ambient de
supeditació de l'activitat femenina a un segon nivell va fer un gran salt al
segle XVIII: amb el teatre i tot seguit l'òpera, la dona va passar a ser, no
sols un element d'igual valor que l'home, sinó el preeminent: la «prime donne»
era, ara, la figura principal.
Vejam les nostres dones de la
música:
Maria Dolors Vedruna
Barcelonina del segle XIX. Un cas
del tot excepcional: A onze anys va escriure la seva primera simfonia per a
orquestra, i als dotze va dirigir una orquestra que interpretava una composició
seva. Als setze ja era concertista de piano coneguda. Però no en sabem res més.
Caterina Mas i Poncell
Potser mallorquina i del segle
XIX. Soprano operística i figura senyera del Liceu. Sabem que el 1838 va
interpretar fins a vuit òperes, totes amb noms italians, com era propi de
l'època. Però tampoc en sabem més.
Antonieta Aguiló
Del segle XIX. Soprano, que
apareixia sovint com a segon paper en les obres interpretades per Caterina Mas.
Sabem també de la seva actuació en cinc òperes.
Balbina Alabau
També del segle XIX i no en sabem
la ciutat de naixement. Debutà l'any 1842 al Liceu. Al llarg de la seva carrera
interpretà de forma excel·lent algunes de les millors òperes de l'època.
Àurea Rosa Clavé
Barcelonina i a cavall dels
segles XIX i XX. Filla de Josep Anselm Clavé, fou directora de cor, pianista,
professora i compositora. Compongué tres obres musicals.
Emerenciana Wehrle
De Barcelona, a cavall dels dos
segles. A partir de 1896, va presidir la Secció femenina de l'Orfeó Català. Fou
difícil per l'oposició dels pares de les noies al fet que cantessin juntament
amb homes. La secció va arrencar amb trenta coristes. A més de dirigir,
ensenyava, i va ser ella mateixa primera contralt de l'Orfeó.
Carme Matas i Aurigemma
També barcelonina i a cavall dels
dos segles. Centrada en la interpretació pianística, i el 1888 va ser una de
les concertistes que van oferir un recital de piano amb motiu de l'Exposició
Universal de Montjuïc. I exercia de professora a l'Escola Municipal.
Carme Bonaplata de Bau
Barcelonina i entre els dos
segles. Soprano, que va actuar en diferents països. Des de 1892 va cantar a la
Scala de Milà, a Bolonya i a Nàpols. El 1902, es va cantar a Barcelona per
primera vegada Tosca, on ella feia el paper principal. El 1912 va interpretar «Mefistofele»
a Buenos Aires.
Andreua Avelina Carrera
Barcelonina i com les anteriors.
Soprano operística. El 1889, va debutar al Liceu, però no amb una òpera
italiana, com solien fer les altres, sinó amb l'obra alemanya Lohengrin. Va
actuar en molts teatres d'Itàlia, i fins i tot va estrenar «Andrea Chenier» a
la Scala. Va actuar a Mèxic, Argentina, Cuba, i a Lisboa, a Egipte i a Moscou.
Després es va dedicar al formació de nous cantants.
Josefina Huguet i Salat
De Barcelona i com totes les
anteriors. Va debutar el 1888 al Liceu, on va actuar repetidament, primer fent
papers secundaris. El 1896 va cantar a la Scala, i tot seguit va actuar a
l'Acadèmia de Música de Nova York. El 1903, a Milà, va enregistrar un centenar
de discos operístics. Era la primera cantant espanyola que feia això. Va actuar
en moltes ciutats de tot el món, i el
1908 es va retirar i es va dedicar a registra discos, així com també a formar
nous cantants, al llarg de quaranta anys.
Maria Pichot i Gironès
Barcelonina i com totes les anteriors. Va ser empresonada per cantar
cançons revolucionàries i nacionalistes, i les va continuar cantant a la presó.
És així com es va revelar com a artista. Va debutar amb una sarsuela en català.
I el 1902 va cantar per primer cop en un teatre europeu, a Bèlgica. Es va fer
molt famosa amb la seva interpretació de «Carmen», per la representació tan
natural del rol de gitana impúdica. Va actuar en teatres de moltes ciutats
europees i americanes, entre ells a la Scala. El 1908, ella i la seva parella,
també cantant, es van establir a Nova York, on van obrir una acadèmia de cant.
