Pintores
A
partir del Renaixement (segle XV), es va anar fent cada cop més corrent que
monges i dones benestants es dediquessin a pintar, com a cosa de distracció o
de gust estètic. I el gran tema que van practicar, cada vegada més, va ser pintar
flors, com a element d'ornamentació. O també el retrat, però amb formes
petites, adaptades a medallons. Però aquesta dedicació femenina va ser ben
minsa fins al segle XVIII, quan, amb motiu d'una major instrucció de les dones,
es van sentir més atretes per l'art. En aquesta època, la pintura femenina
tendia a fer treballs delicats, en mida petita, molt relacionats amb la vida
casolana, sobretot en temes de mares i nens.
Vegem, doncs, les nostres pintores.
Ende o Eude
La
primera pintora catalana de qui tenim... ni tan sols notícies. Una monja del segle
X que, juntament amb un mossèn, van il·lustrar l'anomenat «Beat de Girona», un
manuscrit de 184 pàgines, escrit per un altre mossèn. La il·lustració és
considerada d'una gran bellesa.
Brígida
Bertran
Nascuda
a Sant Pere de Ribes, segles XV-XVI. La catedral de Barcelona li va encarregar
de pintar i muntar quatre tapissos de riques teles i brodats amb or, per
ornamentar els laterals del presbiteri.
Angèlica
Justiniano Armendáriz
De
Tarragona, però d'origen italià, i del segle XVII. Angèlica va pintar quatre
teles per decorar les portes de l'orgue de la parròquia d'Ulldemolins.
Isabel
Jolis Oliver
Barcelonina,
del segle XVIII. Va aprendre del seu pare l'ofici de gravadora, tècnica nova i
important de l'època. Molt probable autora d'una estampa de sant Cristòfol, i
sabem que feia feines de gravat per a la parròquia de Santa Maria del Mar, i
per als convents de Santa Caterina, Sant Gaietà i Santa Madrona.
Anita i
Carlota Martí Aguiló
Barcelonines,
filles d'un pintor i amb unes quantes experiències en autoretrats. La Carlota,
que morí molt jove, cada any regalava al seu pare una versió més del seu
autoretrat. I es van fer una caricatura mútua l'una de l'altra.
Emília
Coranty Llurià
Barcelonina,
a cavall dels segles XIX i XX. Es va formar a les escoles de Belles Arts de
Barcelona, Madrid i Roma. Es va dedicar extensament a la pintura floral i a la
decoració. Va participar en l'Exposició Universal de Barcelona de 1888, on va
guanyar dues medalles, i una altra en una exposició de Madrid, i altres més en
diverses exposicions, dues d'elles d'or. Ensenyà Dibuix i Pintura en l'Escuela
Superior para la Mujer. Els seus quadres representen escenes de la vida de les
dones, com estendre la roba, les flors del jardí... Va exposar fins i tot a
Chicago. I va llegar quantitats de diners a escoles i fundacions per ajudar els
artistes joves.
Josefa
Porras
Filla
d'Olot, i entre els segles XIX i XX. Va exposar obres seves en la primera
exposició totalment femenina de l'any 1897 a la Sala Parés de Barcelona. La
seva especial dedicació van ser els paisatges naturals del encontorns d'Olot.
Teresa
Costa Estruch
Barcelonina
del segle XIX. Va presentar obres en dues exposicions generals de Belles Arts
de Barcelona, i en dues exposicions femenines de la Sala Parès.
Lluïsa
Denís Reverter
També
barcelonina, a cavall dels segles XIX i XX. Casada amb Santiago Rusiñol, va
aprendre molt d'ell, i va arribar, ja al 1928, a exposar 20 obres en la Sala
Parés.
Antònia
Ferreras Bertra
Lleidatana,
segles XIX-XX. S'especialitzà en quadres de flors a l'oli i en aquarel·la sobre
tela de ras. Va participar en diverses exposicions al Palau de Belles Arts de
Barcelona, al Palau de Congressos i a la Sala Parés. I, al 1912, va participar,
a Lleida, en l'exposició Artistas Ilerdenses. També va prendre part en
exposicions internacionals. I fou col·laboradora en causes pacifistes i
solidàries.
Josefina
Julià Vilar
Barcelonina,
dels segles XIX-XX. S'especialitzà en la representació de figures en quadres a
l'oli i en tapissos. Participà en diverses exposicions a la Sala Parés, i en
dues ocasions organitzà una exposició i una festa per recollir recursos per a
obres socials.
Visitació
Ubach i Pérez de Osés
Barcelonina
dels segles XIX-XX. S'especialitzà en pintura floral i escenes costumistes.
Participà en tres exposicions en la Sala Parés on ella era l'única dona. Com ja
podem veure que era típic en aquesta època, va participar en diverses
exposicions a Madrid i a Barcelona, destacant en la presentació de figures
femenines, soles o en grup.
Consol
i Mercè Tomàs Salveny
De Barcelona, entre els segles XIX i XX.
Especialitzades en pintura de paisatges. Participants en la primera exposició
només femenina de la Sala Parés i en diverses d'altres.
