Hem vist com el còlera s’estenia pel barri londinenc de Golden Square, i com el doctor John Snow, que creia que el contagi del còlera es produïa a través de l’aigua, quan la comunitat científica donava per cert que era l’aire el mitjà a través del qual es produïa. Recordem que el doctor va analitzar l’aigua del sortidor del carrer de Broad Street, considerada pel veïnat com la millor aigua coneguda, i que havia detectat, juntament amb un company metge, la «possibilitat» que portés molt petits gèrmens orgànics. Però el doctor encara no sabia (nosaltres sí) quina característica de l’aigua podia ser l’agent concret de la malaltia. De tota manera, ell estava convençut que el contagi era a través de l’aigua, i que «podia» ser aquella aigua tan estimada.
El doctor, que era més investigador que metge, va voler assegurar-se de si aquella aigua era el mitjà a través del qual s’escampava el mal en aquell barri (ell només en tenia un indici). Va demanar al servei d’estadístiques una relació dels morts d’aquells dies (de dijous a diumenge), però amb indicació de l’adreça de cada un. Es va fer un tip de passejar pel barri, de preguntar als veïns que podia quina aigua havien begut els dies anteriors. Però sempre portant a la mà la relació de les adreces dels morts. Va resultar que moltes de les persones emmalaltides i/o mortes vivien al carrer de Broad Street o als carrers adjacents. Però hi havia detalls que no quadraven: un asil, on residien més de 500 persones, molt pròxim al carrer esmentat, no havia tingut incidència important: només uns pocs casos; una fàbrica de cervesa amb uns 70 treballadors, també del barri, tampoc; en canvi, una altra fàbrica amb nombrós personal, sí que n’havia tingut: havien mort un bon nombre de treballadors. Però... demanant informació als empresaris corresponents, va resultar que tant l’asil com la fàbrica de cervesa rebien l’aigua a través d’una companyia de distribució, i, a més a més, tenien tots dos un pou propi. En canvi, la tercera fàbrica transportava grans cubells d’aigua del sortidor de Broad Street per al consum del personal.
Ara, per ell, ja no hi havia dubte que l’epidèmia d’aquell barri venia del sortidor. Però, per què? La presència de petitíssimes partícules orgàniques, que no era del tot segura, evidentment seria un problema de brutícia, que no podia fer cap bé als bevedors, però no necessàriament explicava que fos l’agent portador de les bactèries del còlera, la «Vibrio cholerae».
El doctor Snow no era l’únic que circulava pel barri preguntant i pensant. Henry Whitehead, pastor anglicà (o potser ajudant o vicari del pastor) també estava superpreocupat per la situació de la gent de la seva parròquia, del mateix barri, i tot assistint els malalts preguntava, i va arribar a constatar que quasi tots els malalts i/o morts que coneixia havien begut l’aigua del sortidor. Però hi havia casos que no li quadraven: diverses persones que coneixia que havien begut aquella aigua s’havien curat. Com que era molt extravertit i coneixia molt bé els feligresos, va començar a preguntar detalls i va fer una descoberta: totes les persones que sabia que havien begut l’aigua i s’havien curat l’havien beguda «després» del terrible cap de setmana. Però...
I precisament a la segona setmana el brot va començar cedir bona part de la seva virulència, però encara amb un índex alt de defuncions.
Tornant al doctor, el divendres de la segona setmana es va presentar en una reunió de les autoritats sanitàries del districte i els va donar arguments per demostrar la culpabilitat del sortidor. I, encara que es van resistir a creure-se’l, van decidir tancar-lo.
Cal dir que, al llarg de la segona setmana, l’epidèmia s’havia estès pels barris veïns de Golden Square. Però aquests veïns, al ser més benestants, havien pogut anar a diversos hospitals. Fins a unes 500 persones van ser acollides en hospitals, que es col·lapsaven i se’ls havien de distribuir entre ells. Allí els metges van assajar diversos remeis, amb diferents resultats.
En la tercera setmana encara s’anaven produint morts, però ja anant a la baixa. Unes 700 persones havien mort en un radi d’uns 200 metres al voltant del sortidor i en el transcurs de menys de dues setmanes. Però podrien haver sigut més, si tenim en compte que la majoria de la gent del barri n’havia fugit.
Londres havia patit ja epidèmies de còlera que havien produït moltes més víctimes en el conjunt de la ciutat, però mai tanta població concentrada en un barri i zones més adjacents, i en tan poc temps.
La població del barri va reaccionar indignada al fet del tancament del sortidor, creguda tota ella que l’aigua era bona, i que es tractava d’una decisió arbitrària. I el vicari Whitehead reprengué amb més intensitat les seves recerques. Però... quant més preguntava, feia números i lligava caps, de mica en mica, es va anar adonant que la hipòtesi del sortidor era més i més probable.
Aleshores, ja passat lo més greu, encara hi havia dos misteris: Per què l’aigua del sortidor contaminava? I, per què havia deixat de fer mal una volta passat aquell terrible cap de setmana? Costarà molt d’aclarir-ho.
El mateix dia que les autoritats del districte havien tancat el sortidor del pou, les autoritats sanitàries nacionals havien encarregat una llarga enquesta per indagar a fons sobre la situació general de Golden Square. Es preguntava sobre les pudors, les condicions de ventilació, d’higiene i de netedat de les cases i els carrers, les condicions de recepció de l’aigua i les condicions del desguàs, estat dels vàters i presència o desguàs dels excrements... Encara aquest qüestionari estava molt basat en la creença que les causes del còlera eren ambientals. Però en canvi les autoritats del districte havien pres una decisió molt important basada en els resultats d’una investigació científica per part d’un metge, tot i que sense creure-se’l massa.
Finalment, per ara, la Junta parroquial (aquí, la paraula «parroquial» es refereix més a una divisió administrativa) va decidir crear una comissió d’investigació, en la qual, com era de raó, es van trobar el doctor Snow i el vicari Whitehead, i doncs, ara els hem de deixar per un altre dia.
