En tota la història d’Israel
abans de l’exili, i en cap dels textos escrits en aquesta època, no s’havia
parlat ni escrit mai sobre el concepte “àngels”.
El poble Caldeu (cap. Babilònia)
tenia una creença en els àngels, en concepte de missatgers, o representants de
la divinitat, com a transmissors de missatges divins a les persones.
Durant l’exili dels israelites a
Babilònia (587-538 aC), als israelites els devia agradar aquesta imatge d’uns
àngels transmissors de les ordres o els designis de Jahvè. I van adoptar
aquesta creença.
En tots els textos bíblics
anterior a l’exili, quan hi havia un diàleg, sempre deia “el Senyor li digué a...
Adam, Noè, Abraham, Moisès, o qui fos...”.
Però a la tornada de l’exili, els
sacerdots israelites, que van agafar el poder en l’ordre religiós (abans el
tenia principalment el rei, però ara ja no hi havia reis, abolits com estaven,
de resultes de ser considerats els principals culpables de lo que els havia
passat), van començar a introduir el
concepte ”àngel” en textos anteriors, per mitjà d’interpolacions.
Els casos en què sabem que van
interpolar són els següents:
Gn 22: 11, tres vegades / Gn
28: 12, una vegada / Gn 32: 2, una vegada
Ex 3: 2, només una vegada / Jt
2: 1-5, dues vegades / Jt 6: 11-24, tres vegades /
2 Sa 24: 16-17, dues vegades.
Els interpoladors no van ser pas
gens curosos, en la manera de fer-ho, i en alguns d’aquests passatges es dona
el cas que alternin “l’Àngel del Senyor” i “el Senyor”. Però el cas més
escandalós és Ex 3: 2, fragment en què es desenvolupa una llarga conversa entre
Jahvè i Moisès, en la qual es dona fins a vint vegades la intervenció de l’un o
l’altre, en forma d’encàrrec o de pregunta o de resposta. I el sapastre de
l’interpolador només va pensar a fer-ho en la primera frase (canviant el Senyor
per l’Àngel del Senyor). En totes les altres dinou, el text actual diu o bé “el
Senyor” o bé “al Senyor”, segons qui és el qui parla. I això és una demostració
incontestable que era una interpolació il·legítima.
Acceptar la mediació d’un àngel
equivalia, en la pràctica, a crear una separació entre Déu i les persones. Amb
la mediació d’un àngel, Déu no es comunicava amb la gent de manera directa, com
en els textos anteriors, sinó que quedava “més amunt”, més lluny, i enviava un
representant.
Jo diria que els sacerdots
d’Israel, els de després de l’exili, els poderosos, van preferir un Déu
majestuós, amb servents per a tot lo que necessités, en comptes d’un Déu familiar, pròxim a les
persones. Un Déu que imposava més respecte (al principi, més respecte, molt més
endavant seria més por). Sacerdots havien de ser.
Va ser el primer pas d’un
distanciament que després va continuar d’altres maneres, malgrat que amb Jesús
de Natzaret s’havia tornat a fer molt més pròxim.
En canvi, el mite dels dimonis, o
diables, i el seu corresponent “infern”, es diu que procedia d’altres religions
mesopotàmiques.
Sembla que, en tot l’AT, només
n’hi ha una citació: Sv 2: 24: “Però la mort ha entrat al món per la malícia
del diable, i els seus partidaris l’han de sofrir.” En canvi, al NT se
l’anomena moltes vegades. Alguns exemples: Mt 4: 1-11 / Mt
13: 19 /
Mt 13: 39 / Lc 13: 16
/ Lc 22: 3 / Ac
5: 3...
Així que hi apareix com a
temptador (que tempta Crist al desert), com a inductor de la traïció de Judes,
com a sembrador del jull, com a possessor d’una persona malalta. I Jesús s’hi refereix indirectament, quan
anomena “el foc etern, creat per al dimoni i els seus àngels”, en la narració
del Judici final.
Els teòlegs moderns
l’identifiquen com a “símbol imaginari” de les temptacions egoistes, cruels o
orgulloses del ser humà.
Tot plegat, hi ha raons molt i
molt suficients per dir que aquestes creences tenen un origen extern als textos
bíblics i al poble d’Israel, i per tant, s’han de considerar herètiques.
Però... en temps de Jesús, ja feia
segles que els israelites, i Jesús mateix, coneixien aquestes creences, com a
apreses en alguns dels textos bíblics més antics... Per a ells, eren creences
bíbliques. Però no ho eren pas de veritat.
Ha sigut modernament, que la
crítica literària ha anat aclarint aquestes qüestions.
