1)Reconèixer i ensenyar que el
Missatge cristià té dues grans parts: els textos profètics i legislatius
d'Israel en defensa del Dret i la Justícia, i els textos evangèlics i
apostòlics al voltant de la fraternitat (entre altres valors). Que les dues
parts són imprescindibles, i que no pot la fraternitat substituir la justícia.
2)Ensenyar que Jesús va néixer de
la unió natural entre Josep i Maria.
3)Ensenyar que els pecats es
perdonen en virtut de l'amor del Pare, gratuïtament, si hi ha bona voluntat, i
que la mort de Jesús no era necessària per a obtenir aquest perdó.
4)Reconèixer que l'ensenyament
del càstig de l'anomenat infern va ser un greu error.
5)Ensenyar que el Creador ens
dona el cos per a gaudir d'ell i compartir-lo, excepte en cas d'adulteri, i
així mateix per a procrear, preferentíssimament en si familiar.
6)Reconèixer que, en la seva
tasca històrica, la Direcció de l'Església ha comès greus i perjudicials
errors, com ara preferir la riquesa; reprimir el cos humà; amenaçar amb molt
greus càstigs, absurds i impossibles; imposar (fins i tot per la força i amb
gravíssims càstigs) la seva doctrina, sovint equivocada; contemporitzar amb
governs opressors i amb situacions altament injustes.
7)Establir un divorci
eclesiàstic, per a parelles que no puguin continuar la seva convivència per
motius importants, a partir de reconèixer que la frase de Jesús “El que Déu va
unir que l'home no ho separi” estava basada en una situació i una actuació
mítiques, que no van existir mai.
8)Autoritzar l'avortament durant
els primers 40 dies de l'embaràs, tal com han sostingut molts teòlegs durant
molts segles.