Els CIES són llocs de detenció provisional per a estrangers que no tinguin permís de residència, o bé, també, que hagin comès algun delicte, mentre es tramita la seva expulsió.
O sigui que hi van a parar persones que no han comès cap delicte ni cap falta, només per una irregularitat administrativa. La llei preveu l’internament només en casos especials, però se’n fa un ús habitual.
L’estada als CIES és per a un màxim de 60 dies, al cap dels quals han de ser o bé expulsats o bé posats en llibertat.
L’expulsió d’Espanya no és fàcil, perquè es necessita l’acceptació del país d’origen. Això fa que, de vegades, no sigui possible aquesta expulsió.
Els CIES no són presons, però les condicions de vida hi són pitjors que a les presons.
Els CIES estan encomanats a la policia estatal. Per tant, tenen una tendència al tracte repressiu i a l’arbitrarietat.
Viuen 8 o 10 en cada cel•la, i l’edifici es compon de cel•les, menjador i un pati petit.
No hi ha cap activitat cultural ni lúdica.
No sols és una situació de privació de llibertat externa, sinó també interna. Per exemple: si després de dinar un intern col anar a descansar a la cel•la no pot fer-ho.
Els interns no són informats del desenvolupament del seu expedient, i no saben mai si avui mateix seran expulsats o continuaran al CIE molts més dies.
L’estada al CIE implica sovint una separació familiar. La comunicació amb l’exterior és limitadíssima: no poden tenir mòbils, i hi ha un sol telèfon, que sempre comunica.
Al CIE de la Zona Franca, de Barcelona, no es pot visitar un intern per part d’una entitat social que vulgui fer-ho. (Al CIE de Madrid, sí.)
Fins últimament, després de les dues morts que s’hi ha produït, no hi havia un jutge que tingués control i cura dels interns. (Als CIES de Madrid i València, sí.)
Al CIE de la Zona Franca no hi ha lloc per a dones; de manera que una dona ha de ser portada a València o a Madrid, amb el que representa de distanciament envers la família i els coneguts.
Massa sovint es dóna el cas de maltractaments o bé tracte desconsiderat.
Al CIE de la Zona Franca hi ha una «biblioteca», però no serveix per anar-hi a llegir... Per més INRI, és el lloc on es tanquen els agents per fer algun maltractament (perquè així no es vegi). Vet aquí la biblioteca...
L’existència d’aquests centres és totalment contrària a l’esperit d’un Estat democràtic i a les exigències de la dignitat humana i dels drets fonamentals. Per això, moltes entitats socials (com ara la Plataforma d’Entitats Cristianes amb els Immigrants) i ONGs demanen des de fa temps el seu tancament.
Antoni Ferret
