La maltempsada de la crisi econòmica ens
ha portat una sens fi de sofriments, que molta gent pateix en carn viva. Però
això no era, ni és, inevitable. Ens diuen que és inevitable, que no hi ha un
altre camí. Però això és una enganyifa, una fal·làcia de mal gust. Hi ha una
part de la societat que té un grandíssim acaparament de recursos, no pas sempre
ben guanyats, i que hauria d’haver pagat la factura. La culpa dels patiments és
dels malgoverns de Catalunya, Espanya i Europa, que 3 mals dies, una massa de gent
irresponsable (o si més no equivocada) van votar.
No és pas sobrer repetir-ho, baldament
sigui supersabut: l’atur, amb l’acabament a curt termini de la prestació, i amb
les atzagaiades de les dues reformes laborals (totes dues); les retallades dels
pressupostos de sanitat i ensenyament; la cruel retallada de la RMI (renda
mínima d’inserció); els desnonaments; les privatitzacions, com és ara de la
sanitat...
Però darrerament han sortit dos temes
nous: la corrupció de persones i dels partits de dreta i centre (comptes a
Suïssa, pagaments en negre, desfalcs, evasions fiscals, finançaments
il·legals...), i el més recent de l’espionatge i les escoltes il·legals.
Aquests dos temes nous ara omplen les pàgines dels mitjans de comunicació i les
converses, i amb una «certa raó», perquè n’hi ha una mar de podridura (i segur
que encara més del que se sap).
Però hi ha un gran perill: que això ara
ens faci oblidar, o deixar en segon terme, els temes socials: atur,
desnonaments, etc. No ho podem permetre!
Les coses que afecten polítics o personalitats «sembla» que siguin més
importants que no les que afecten persones treballadores. Però això és una greu
fal·làcia.
La corrupció i les escoltes són greus,
però és que els temes socials descrits més amunt no són greus sinó gravíssims.
Al costat de l’atur o dels desnonaments, la corrupció i les escoltes, per
comparació, són una fotesa, és a dir, una minúcia.
Antoni Ferret
