Els banquers tenen el cor empedreït. No
són persones normals.
Ara resulta que la representació
corporativa dels banquers espanyols rebutja la dació en pagament. O sigui, el fet que, quan no es pot pagar la
hipoteca, entregant el pis quedi ja saldat tot el deute. Perquè ells fan una
trampa indecent: valoren el pis per sota del seu preu, i consideren que, tot i
entregar el pis, encara resta una part del deute per pagar, i la reclamen. I
diuen que la dació en pagament desnaturalitzaria el sistema hipotecari espanyol,
i el perjudicaria internacionalment.
I quin sistema hipotecari pot ser aquest
que es basi en una estafa evident, encara que «legal», de valorar el pis a un
preu inferior al real, a aquell que ells al seu dia van demanar, i exigir-ne de
diferència?
Aquesta gent obtusa i malèvola,
No en tenen prou amb haver provocat, amb
les seves traces i manyes, una crisi financera de cavall...
No en tenen prou amb haver escurat
econòmicament els governs amb les seves indegudes ajudes...
No en tenen prou amb escanyar les
petites empreses negant-los els crèdits necessaris.
No en tenen prou amb arrabassar una cosa
tan important i bàsica com l’habitatge a la pobra gent que, per haver quedat
sense feina (o per les causes que sigui), no poden pagar...
Sinó que han d’estafar aquesta pobra
gent i arrencar-los un benefici extra, fruit de les seves malvades conxorxes.
No és que tinguin esmussada la sensibilitat,
és que no tenen sensibilitat. No tenen ni una espurna d’humanitat. Són
la púrria, l’escòria, el rebuig. Són uns malànimes.
Antoni Ferret
