Amb el risc que la brevetat doni
lloc a alguna confusió, m'atreviré a dir que el papa que voldria (perquè crec
que és el que caldria) seria així:
a) Que dialogui, escolti,
consulti, comparteixi decisions.
b) Que trenqui les 3 anelles de
poder que l'empresonen: l'Estat del Vaticà, el complex monumental del Vaticà i
el centralisme romà en el govern de l'Església. Aquest darrer hauria de ser una
simple coordinació en els afers pràctics i unes comissions obertes a totes les
sensibilitats en els afers doctrinals. I situar aquest Govern en un lloc
popular, només que tingui l'espai suficient per a la tasca necessària.
c) Que convoqui a un gran debat
en tota l'Església, i obert a la societat, sobre els grans temes: sacerdoci
femení, celibat opcional, paper dels laics, significat, paper i límits del
Papat, condemna del capitalisme, relació amb les altres Esglésies i
religions...
d) Que tregui els cardenals dels
llocs de poder i rehabiliti els teòlegs sancionats pels règims anteriors.
e) Que canviï la forma endogàmica
i oligàrquica d'elegir el papa i la faci més participativa.
f) Que formi una Comissió ben
representativa perquè revisi aquelles «veritats» que són resultat de la cultura
d'una època determinada.
g) Que fomenti la teologia de
l'alliberament, com a expressió actual de l'Evangeli.
h) Que convoqui les persones
cristianes i les de bona voluntat a una gran lluita unida contra la pobresa,
les injustícies, les dictadures, les malalties...
En resum: que faci passar
l'Església, de la dictadura, del poder, de l'espiritualitat evasiva, al
respecte a la gent, la participació, el diàleg, la solidaritat i
l'espiritualitat compromesa.
Antoni Ferret
