El principal càncer de
l’economia espanyola i de l’europea en l’aspecte econòmic és el deute públic.
(En l’aspecte social és l’atur.)
Ara Espanya deu prop
d’un bilió d’euros (un milió de milions). Això equival al PIB anual, és a dir,
a tot lo que tots els espanyols i espanyoles produïm durant un any. Altres
països europeus, si fa no fa.
Això és horrorós i una
gran part, que ha estat motivada pel salvament dels bancs, no s’hauria de
pagar. Però això potser ocasionaria nombroses fallides bancàries.
Però segons l’autor
Thomas Piketty, el problema no és tan greu com sembla, perquè només que un
any tots els patrimonis paguessin un impost especial del 15 per 100
(escalonat segons quanties), tot el deute quedaria extingit, a zero. El gran
avantatge de liquidar d’un cop tot el deute és que s’acabarien els interessos:
la gran sangonera que el Govern ha de pagar cada any per l’interès del deute.
Ara
bé: si no es vol eliminar tot el deute d’un sol cop, i eliminar-ne, per
exemple, un 20 % del PIB, l’autor proposa l’escalat següent:
Patrimonis
inferiors a un milió d’euros
0 %
Patrimonis
entre un milió i cinc milions
10 %
Patrimonis superiors a
cinc milions 20 %
I així, per exemple
cada dos anys, es podria repetir l’operació fiscal fins a l’eliminació del
deute. O d’una gran part d’aquest.
Pensem que, dels
diferents impostos –sobre la renda (IRPF), de successions (herències), de
societats (beneficis), del consum (IVA), i del patrimoni–, aquest últim és la
nineta dels ulls dels governs neoliberals. El Govern del PSOE el va suprimir
(tot dient que «abaixar els impostos era d’esquerres»), i el Govern del PP el
va reintroduir dient que era provisional.
Però és l’impost més
progressista, aquell que més toca als rics i als grans rics. Seria bo que el
Nou Govern de l’any que ve s’ho plantegés seriosament.
