Les contradiccions del sistema
Paul Mason, en el seu llibre «Postcapitalismo.
Hacia un nuevo futuro», ens pinta un món futur en què el
capitalisme, tal com existeix avui, o bé deixarà d’existir, o bé haurà de fer
canvis fonamentals si vol continuar.
El primer element a considerar són les seves contradiccions.
El capitalisme es desenvolupa en una xarxa de contradiccions. La més fonamental
és la següent: Tendeix a produir cada vegada més; però distribueix de manera
molt desigual; això fa que, periòdicament, molts dels seus productes no tenen
sortida en el mercat, per falta de poder adquisitiu; aleshores es donen les
crisis.
Però ara no vull referir-me a aquesta contradicció
fonamental, ja prou coneguda. Sinó a una de més interna al sistema: l’ús
irregular dels diners, dels capitals.
Des de sempre, però sobretot des de 1971, els bancs han
tendit a deixar en crèdit més diners dels que tenien en dipòsit. (Això no es
podia fer.) Així es guanyen molts més diners, però quan s’esdevé una crisi, els
agafa a tots entrampats. I... se’ls ha de «rescatar».
Però el sistema no escarmenta. I, de vegades, els governs
imprimeixen grans quantitats de diner nou i el posen en circulació. (Això, en
recta economia tampoc es pot fer.) Així Mason calcula que, a partir de 2009, en
plena crisi, els principals governs, entre ells el de la Unió Europea, van
emetre una suma mundial de més de 12 bilions de dòlars.
Amb això van solucionar la crisi de 2008... pel que fa als
bancs! Però també van crear un desequilibri mundial entre la massa de moneda
circulant i el volum de béns i serveis existents.
I un dia aquest desequilibri podria «petar».
