Crisis i readaptacions
El capitalisme ha sofert moltes crisis, algunes greus, però
de totes se n’ha sortit fort i amb nova empenta. Mason diu que s’ha readaptat a
noves condicions. Aquestes han sigut, generalment, innovacions tecnològiques.
La màquina de vapor, el ferrocarril, el telèfon, l’electricitat, el petroli,
l’automòbil, l’avió, els electrodomèstics... han sigut en cada moment la base
de la readaptació del capitalisme. També, per exemple, passar d’una estructura de petites empreses a
l’emergència de grans monopolis.
En totes les crisis ha sigut corrent que s’hagi demanat i
propiciat la baixada dels salaris, o, si més no, la seva congelació. Per
estalviar diners al capital. Però algunes vegades la classe treballadora ha
lluitat i ha evitat o minimitzat aquesta retallada. Avui no és així, per una
raó: hi ha un nivell molt alt d’atur, i els treballadors i les treballadores
tenen molta por.
Les crisis principals, en època recent, han sigut: 1929, 1973
i 2008.
La crisi de 1929 (de desgavell financer) es va allargar fins
a 1948, al final de la guerra mundial. El capitalisme es va readaptar sobre la
base de dos fets excepcionals: 1) El Pla Marshall (ajuda per a la
reconstrucció). 2) Un pacte social amb la classe treballadora, a base de
salaris alts i Estat del benestar. Més els plàstics i els electrodomèstics. Hi
hagué el període de creació de riquesa més gran de tota la Història. Fins al
1973.
La crisi de 1973 (d’augment sobtat del preu del
petroli), seguida d’atur massiu, va
persistir fins al voltant de l’any 1990. El capitalisme es va readaptar a base
d’innovacions com el telèfon mòbil, més endavant les tecnologies de la
informació i de la comunicació (TIC), les primeres manifestacions de la
comunicació en xarxa... I la
possibilitat d’expansió comercial sobre els països exsocialistes. Fins al 2008.
I ara què...? Les innovacions tecnològiques més importants
han sigut les TIC. ¿Seran les TIC la base de la readaptació del sistema? Però
alerta!: 1) Les TIC no promouen la producció de béns en massa. 2) Les TIC són
incontrolables, per tant insegures i perilloses.
