Un capitalisme «no industrial»?
El capitalisme industrial és el que hem conegut els dos
últims segles, i és el capitalisme per excel·lència. Però en un pròxim futur
aquest concepte d’«industrial» podria passar a segon terme.
Per exemple, un motor d’aviació no es dissenya sobre paper
com abans, sinó en un ordinador, que calcula la seva forma, els seus elements i
fins i tot les circumstàncies en què es pot trobar en el vol. I quan vola
tramet contínuament dades del seu vol a un ordinador central, que controla.
Hi ha pel·lícules en què apareixen escenes que no han sigut
filmades d’escenes reals, sinó produïdes digitalment.
És a dir: hi ha sectors de l’economia (cada vegada més) en
què el coneixement i la informació utilitzats en el disseny valen molt i molt
més que el treball físic i els materials usats en la seva producció. I això
capgira els càlculs. En el capitalisme industrial el preu d’un producte es
calcula sobre les hores de treball, els materials, energia, etc., i el
benefici. Això ara no podrà ser. I com es calcula el valor de la informació?
Tradicionalment, els factors productors de riquesa eren la
terra, el treball i el capital. Ara i en un futur, passaran tots tres a segon
terme.
És clar que sempre hi haurà activitats, com l’agricultura, la
cura de les persones, la sanitat, l’ensenyament, etc., que aniran a part.
Però el capitalisme del futur ja no serà «industrial».
I Paul Mason es pregunta: Però, serà encara «capitalisme»? És
a dir: serà encara el capital qui controli i governi tot el procés econòmic?
La cosa pot començar així: «Vostè és tècnic? Molt bé. Farà
això i cobrarà tant.» Però un dia aquestes persones, sentint-se importants, es
faran valdre en el sou. I un altre dia, potser, s’independitzaran.
