Segons el llibre “La Biblia desenterrada”, d’Israel
Finkelstein i Neil Asher Silberman, basat en el resultat de les més modernes
excavacions al país de la Bíblia.
Amb les dates
esmentades en la mateixa Bíblia, l’Èxode s’hauria d’haver escaigut el segle XV
aC.
Però tenint en compte que el relat bíblic diu clarament
que els israelites van ser obligats a treballar
en la fabricació de maons per a la construcció de la ciutat de Ramsès, calia
situar-lo en el segle XIII, durant l’existència d’aquest faraó.
No obstant això, el resultat de les modernes
excavacions i altres precisions textuals demostren que l'Èxode no va ser
possible en aquell segle, ni en cap altre període, per diverses raons:
*La narració bíblica no esmenta cap faraó pel seu
nom (encara que esmenta la ciutat de Ramsès).
*Els llocs que l’Èxode cita són reals, però no ho
eren durant el segle XIII, sinó que eren despoblats, no existien. En canvi eren
ben actius durant el segle VII aC.
*Per exemple, el lloc de Cades Barne, on el text
bíblic diu que els israelites van viure acampats durant 38 dels 40 anys que van
estar peregrinant pel desert, al segle XIII no existia, i en canvi al segle VII
era actiu i important.
*El primer document en què surt esmentat el nom
d’Israel en un text estranger, concretament egipci, és al segle XIII,
precisament, però hi apareix com un poble ja establert a Canaan.
*Durant el segle XIII, com que Egipte era sovint objecte
d’immigració de gent procedent de Canaan, i ho havia sigut durant molt temps,
es va decidir evitar-la, de manera que la frontera est d’Egipte era guardada
amb fortificacions i soldats. I seria impensable que un grup nombrós de gent com
els israelites hi hagués pogut passar fugint, sense ser impedit.
Per molt diverses raons, la investigació moderna ha
conclòs que va ser al segle VII aC, a Jerusalem, durant el regnat del rei
Josies, un segle abans de la deportació a Babilònia, que va ser escrit el bloc
de Gènesi, Èxode, Levític i Nombres. És l'anomenada Reforma de Josies. I que l’"Èxode",
no sols va ser redactat al segle VII, sinó que ho va ser amb l’ambient
geogràfic i històric d’aquell segle. Encara que no es descarta la possibilitat
que, en la redacció d’aquests llibres, s’utilitzessin documents antics de
llegendes o poemes, potser locals.
Es creu que en aquell període, destruït el regne
d’Israel del nord per part dels exèrcits assiris, el regne de Judà, considerablement
debilitat, sota la direcció del jove rei Josies, emprengué un procés de reafirmació
nacional, a base de: Fomentar la unitat
del regne, absorbir terrenys del que havia sigut el regne d’Israel del nord, fer
redactar uns textos que definissin el naixement i la història del poble, i,
entre ells, un que el presentés com fundat per una sola família, per tal de fomentar
la seva unitat, i amb la promesa d’una terra, i un altre text que el
caracteritzés com poble que havia sigut alliberat de l’esclavitud, i protegit
especialment per Jahvè, el seu Déu.
Així, el llibre de l’Èxode seria el llibre d’un mite
gloriós, imaginat per donar al poble una ascendència basada en la llibertat
conquistada, la protecció divina i la grandesa futura. I per il·lusionar-lo, de
cara al futur, per tal d'assolir un destí tan gloriós com aquell passat. Naturalment,
la no-existència de l'Èxode implica la no-existència de Moisès.
Com a conclusió, diguem que descobrir que el text de
l’Èxode va ser una construcció ideològica dels funcionaris, sacerdots, etc., de
la cort del rei Josies no ha de fer perdre de vista que la relació especial del
poble d’Israel amb Jahvè, i el caràcter de “poble escollit”, que el text de
l’Èxode magnifica fins a extrems realment sorprenents, era i va ser sempre una
realitat. Considerem que tots els pobles del voltant adoraven divinitats que
consistien en estàtues d’or, de fusta, etc., o bé el sol, la lluna, i Israel
era l’únic poble d’aquell context geogràfic que adorava un Déu invisible,
espiritual, transcendent. La consciència de ser el poble escollit, no tan
magnificada, sempre hi va ser i, en aquesta època (segles anteriors a Crist),
va ser present sobretot a través dels profetes.
