D'un temps ençà (uns quants anys) s'ha establert el costum d'atribuir els
mals que ens afecten (injustícies, necessitats no cobertes, desigualtats,
abusos, imposicions, etc.) a l'anomenat "règim del 78", expressió amb
la qual es considera la Constitució, els qui la van aprovar, i els partits que
han governat des d'aleshores (coses, per cert, ben diferents).
Malgrat el gran consens que sembla que s'ha creat en aquest sentit, cal dir
clarament que aquesta manera de designar la causa dels fets actuals és ben
errònia. Una visió rigorosa de la realitat històrica ens ensenya que la immensa
major part de les nostres desgràcies actuals, sobretot aquelles que fan
referència a la vida material de la gent, són producte de la Contrarevolució
mundial que patim des de 1980, i que s'ha agreujat amb més crueltat encara des
de 2008 (recordem: són dos vuits). Vida
econòmica desballestada, pressió antisocial, lleis injustes, restricció
creixent dels drets democràtics, i més coses, que es concreten sobretot en la
vida difícil de la majoria de la gent, tanta més com més riquesa es crea, quan
hauria de ser al revés.
La demostració més clara que tot aquest conjunt de desajustaments es deu
més a raons internacionals que no pas a les estructures polítiques espanyoles
(les quals, per cert, estan al seu torn condicionades per la situació
internacional) és la comparació amb el
cas portuguès. Portugal va tenir una transició, no sols diferent de
l'espanyola, sinó oposada. Govern d'esquerres, lleis progressistes, canvis...
Però amb el temps, i amb la pressió internacional, Portugal ha vingut a estar
més o menys igual (ara fa un parell d'anys que està millor, perquè fan bé les
coses).
La Constitució de 1978 no està pas malament, tot i que té algunes coses que
és imperiós i urgent de canviar. És la millor que ha tingut Espanya, encara que
això no vol dir que les anteriors fossin gaire bones. Es diu sovint que la de
1931 era millor, però resulta que aquella Constitució, a causa de la seva
època, no tenia drets sòcio-econòmics, per exemple. El problema de la nostra
Constitució no és pas ella mateixa, sinó el fet que la mala gent que ha
governat no l'ha complerta mai, sobretot en els aspectes socials.
Tampoc seria veritat dir que els anys immediatament posteriors al canvi polític
fossin dolents com els actuals. No eren
bons bons, perquè potser no ho seran mai, però eren bastant millors que els d'avui.
Ara bé: no deixaré de dir que algunes coses sí que es van començar a
espatllar ben aviat. Com sol ser natural, van ser aquelles que es referien a la
part més delicada de la vida social: els drets dels treballadors/es. El 1980 es
va aprovar un Estatut dels Treballadors esquifit. Perquè una part de l'esquerra
va transigir en coses que no ho hauria d'haver fet. (Però això... ja eren coses
que venien de l'aire de fora.) I, a més, tan aviat com al març de 1977, i
paradoxalment en el mateix decret llei en què s'autoritzava la vaga,
s'inventava l'anomenat acomiadament "objectiu", que implicava la
possibilitat d'acomiadar per diverses raons tecnològiques i, fins i tot, pel
nombre de faltes d'assistència, tot i justificades. Heus ací els primers
estrips de la Transició. Si hi afegim la no-reforma dels cossos judicial i
policial, tindrem el quadre de les nafres de la nostra democràcia inicial. (Ja
sé que altres persones en dirien unes de més "vistoses", però no tan
efectives.)
A continuació hi ha hagut molt més, però lo pitjor ha sigut sempre per la
pressió de forces malèfiques del capitalisme mundial.
