1) Amb la confirmació de
l'acusació irregular, rebutjada per mig món, la fiscalia ha acabat de situar-se
definitivament en la prevaricació i, potser, fins i tot en la provocació, i, per
tant, fora de l'ordre democràtic. Lo qual vol dir fora de l'obligació de ser
obeïda.
2) L'actuació de l'Advocacia de
l'Estat, en canvi, és molt d'agrair, i col·labora en un possible
desenvolupament just i legal del procés. De tota manera, no em sembla gens bé
el terme "tumultuosa" que contribueix a definir el concepte de
"sedició", ja que no em consta que n'hi vagi haver. Si de cas, alguna
actitud de grups de joves davant el Parlament, o la defensa d'alguns petits
grups de votants enfront de la força pública el dia de la votació. Però eren
grups molt minoritaris, que en cap moment seguien consignes donades pels
dirigents independentistes, ni menys encara hi eren aquests presents en
aquestes ocasions. De tota manera, malgrat la meva oposició al concepte
"tumultuosa" i per tant al concepte "sedició", entenc que
l'actitud de l'Advocacia pot entrar dins el debat que es donarà amb les
defenses durant el procés judicial.
3) Si, desgraciadíssimament, els
jutges del Suprem optessin per fer el joc als objectius presumptament
antiespanyols de la fiscalia, aleshores seria el Tribunal Suprem, en el seu
conjunt, que se situaria fora de l'ordre democràtic, amb les conseqüències
perillosíssimes que això suposaria.
4) Ara, doncs, tota l'atenció
espanyola estarà posada en l'actitud general dels jutges del Suprem. Si aquesta
fos dolosa, la totalitat del procés quedaria en presumpta sospita
d'il·legalitat. Fins i tot, no fóra del tot desencaminat considerar-la un
intent de cop d'Estat de tipus judicial.
