Els ha fallat el cop, perquè era
un autèntic «cop». Intentaré explicar la meva opinió.
Tots hauríem de ser molt
conscients, que considero que molta gent no n'és, del fet que, des de 1980, i
sobretot de 2008 ençà, som objecte d'una conspiració mundial, o semimundial,
per part de nuclis o grups mafiosos financers, secundats per personal divers,
com ara polítics, intel·lectuals, periodistes, jutges, advocats, tot plegat
gent que, sense ser pròpiament lladres com els anteriors, són els qui els fan
la feina i faciliten les seves actuacions, i, per tant, són els qui ens
oprimeixen amb lleis, operacions econòmiques, actituds repressives i, sobretot,
propaganda omnipresent que procura enganyar, distreure i desorientar la gent
corrent.
Per desgràcia, no tothom ho té
prou clar, i alguns desbarren parlant de «règim del 78», i coses semblants,
sense veure que la culpa, com sempre, està molt repartida, però la immensa
major part de les penalitats que sofrim són causades per una contrarevolució
mundial. Aquesta, que ja és vella, ha experimentat un gran impuls, com he dit,
a partir de 2008, aprofitant una crisi que no va ser pas només ocasional, sinó
en bona part provocada per aquelles altes instàncies.
La conseqüència ha sigut, arreu,
retallades, sobretot de drets socials, drets que abans eren més o menys (o menys
o més) complerts, però existien. En canvi ara estan buscant la manera, amb les
seves traces i manyes, que sembli que ja no existeixen, o que ja ni tan sols es
recordin. Juntament amb el retall dels drets socials, també usen recursos
antidemocràtics, repressions i lo que calgui per tenir la gent normal sotmesa,
empobrida i marginada. Tot això, és clar, per assegurar els seus guanys, sempre
més i més grossos. Fins al punt que, quan hi ha una millora econòmica, es fan
mans i mànigues per evitar que aquells drets, o la majoria, ja no es tornin a
recuperar, que ja quedin com un record d'una època ja passada. Si pot ser, que
ja ni es recordin.
Doncs avui (avui!!!) era el dia
assenyalat perquè a Espanya es fes el cop de gràcia, en el sentit
d'assegurar que ja no es tornaria al passat (un passat que no és pas que fos
bo, però per a ells ho era massa). Tot estava molt ben muntat, en teoria.
Perquè a mi, que d'un temps ençà
soc més mal pensat que abans, em dona de parer que aquesta colla d'arreplegats
que han estat dient animalades una rere l'altra, i barallant-se com gat i gos, no
han actuat sols. Diria que és molt probable que hagin sigut ajudats (pot ser de
moltes maneres), o fins i tot inspirats per vés a saber qui, i vés a saber des
d'on. Perquè (això sí que tots ho sabem i ho tenim en compte) el gran capital
no té pàtria, ni país, ni res més que el seu egoisme. És una cosa com ara el
«núvol» de què ens parlen els informàtics, que no se sap on és, perquè no és
enlloc.
És molt probable que el gran
capital, a mesura que es va sentint més fort, perquè ho és, vagi fent els seus
plans, cada cop més complexos. L'objectiu és que el seu poder quedi tan
garantit, i que la forca de la gent normal quedi tan atuïda, que el seu control
mundial esdevingui tan sòlid que ja no sigui mai més possible cap revolució. I,
doncs, que el seu poder quedi ben ferm història enllà. Això es concreta
obligant els governs a tenir la població dominada i quieta en un nivell baix.
(I si algun govern no se'ls sotmet, aleshores... tota la púrria mundial
d'agents de tota mena, sobretot periodistes, se li tira a sobre per
destruir-lo. Com bé s'ha vist.)
Però això encara no és tot. Cal
assegurar-ho més. Per exemple, els tractats internacionals de comerç ajuden
molt al predomini de les «seves» grans empreses, per controlar tot el mercat
(el de mig món, l'altre mig els queda més fora del seu control).
Però cal, encara, un altre nivell de seguretat. Després de 2008, amb un
grau més alt de força econòmica i de tota mena, pot molt ben ser que es vagin
plantejar, o més ben dit, s'hagin anat plantejant, un esquema de control
mundial (si més no occidental) més estratègic.
Hauria anat així:
2016: EUA.
2018: Brasil.
2019: Espanya.
(Havent fallat, per ara, Venezuela.)
Vull dir que pot ser que la idea
vingués de més enllà que els pseudopolítics de dreta espanyols. Vegem que
d'aquesta manera tindrien tres punts de fort control en tres continents.
Naturalment, Europa està ben controlada per Alemanya, però potser aquesta és
«massa independent».
Doncs, avui, el cop de gràcia, o tercer
intent, els ha fallat. De manera que, avui, no era un dia de greu perill per a
la gent normal d'Espanya, sinó per la de tot el món. I, doncs, hauria de ser
celebrat de manera universal.
