L’Ajuntament de BComú ha satisfet moltes de les aspiracions de la gent que
el vam votar, però no pas totes. De fet, per desgràcia, mai no podrem arribar a
una cosa que ens satisfaci plenament. A mi m’ha frustrat moltíssim que durant 4
anys hi hagi continuat havent gent dormint al carrer. Escandalós! Ja sé que no
es pot solucionar del tot, que, si resols el problema d’uns quants, tot seguit
en venen uns quants més d’una altra ciutat, o... nous arribats des de l’Estret.
Però això mai no podrà justificar que, en un moment donat, n’hi hagi un miler,
dormint als carrers de Barcelona, tot i haver-n'hi uns 2.000 allotjats en
serveis municipals o d'entitats socials. Ara bé, estic segur que, amb un altre
partit, encara hauria sigut tot menys bo. I no diguem si, en comptes
d’un partit, hagués sigut un grup d’«interessos».
De cara a un nou mandat, com que no puc pas estendre’m en tots els moltíssims
temes, exposaré el meu parer en els tres que crec més importants: l’habitatge,
el binomi escola-infància i l'ajuda a persones vulnerables.
L'habitatge
L’habitatge és el problema número 1 de Barcelona. Però el nostre drama és
que l’Ajuntament no hi té competències, que corresponen a la Generalitat i al
Govern de l’Estat. No obstant això, l’Ajuntament d’esquerres ha fet lo que ha
pogut, molt poc:
S’han construït 13 promocions d'habitatge públic, amb un total de 721 habitatges. / S'ha aprovat que un 30 % dels habitatges
nous construïts siguin destinats obligatòriament a habitatge social (s'espera
que això representi uns 300 habitatges l'any).
/ S'han fet entrar al mercat de lloguer 250 habitatges buits de
titularitat privada. / Se n’han comprats 661. /
Sobretot s'han comprat a corre-cuita.... edificis per evitar que fons de
lladres els compressin i expulsessin els veïns. / S'han multat 28 bancs o altres propietaris per
tenir-los buits un temps excessiu. / S'ha
impedit legalment que una gran quantitat de pisos (....) fossin llogats a
turistes, en mala convivència amb els llogaters habituals.
// En un altre sentit, en els dos
últims anys, més de 2.000 famílies en perill de desnonament han sigut ajudades, o dificultant-lo, o
proporcionant un habitatge. / I, entre 2015 i 2017, es van concedir més de
9.000 ajudes per acabar de pagar el lloguer. // Finalment,
hi ha un projecte de construir, entre 2016 i 2025, una partida de 2.200
habitatges públics de lloguer, amb un 50 % de finançament europeu. / I
un conveni
amb la Fundació Hàbitat3 per captar 426 pisos buits de propietaris particulars
i destinar-los a diferents programes d’atenció a l’emergència residencial. ///
Tot plegat és molt poc, en comparació de
les necessitats que hi ha (no supera de gaire els 2.000 habitatges, durant el
mandat). Però mai, a Barcelona, s’havia plantejat ningú tenir un gran nombre
d’habitatges públics per a ús de lloguer social. En caldrien, en aquest moment, uns 75.000,
de manera urgent, uns quants més que les persones que n'estan esperant un.
Escola i infància
En l’aspecte d’escola i infància s’ha pogut lluir una mica més. Però sempre
lluitant amb la manca de diners. És que, idealment, i en alguns països europeus
és així, caldria que, del total de recursos públics, corresponguessin un 50 % a
l’Estat, un 25 % a les autonomies i un 25 % als ajuntaments. Però això ho
somiem des de fa molt temps... Tenim, doncs:
2017.- Es va invertir en
cinc línies fonamentals: ajudes a famílies amb infants en situació de més
vulnerabilitat, beques per a menjadors escolars, accés amb equitat a activitats
de lleure educatiu, accés a l'escola bressol municipal i cobrir despeses de
salut no cobertes per la cartera de serveis.
2018.- Aportació extra de
8.505.000 € per la convocatòria extraordinària d’ajuts de menjador.
1.095.133 euros a escoles i
instituts públics per donar suport a la compra de llibres, material didàctic i
informàtic.
Una renda infantil per a
11.059 nens/es, de famílies necessitades (100 euros nen al mes, i 100 euros més
en cas de famílies monoparentals), per un import de 10.966.373 euros.
Proposta
educativa, molt recent: "Escola Respira"
- Increment
del verd a les escoles, posant especial èmfasi
en l'impuls a la creació de "murs verds": per exemple parets cobertes amb heura
("enredadera").
L'objectiu és
incorporar més verd als centres educatius, com a eina per reduir els nivells de
contaminació i potenciar els beneficis que el verd té sobre la salut,
concretament, més verd als patis, parets verdes i murs verds.
En l'aspecte d'ajudes a persones
especialment vulnerables, destaquen:
Una renda municipal d'inclusió, per a 3.700 persones (950 famílies) dels 10
barris de l'Eix Besòs. Cofinançada per la Unió Europea.
Primer Pla de salut mental de Barcelona. Pla 2016-18, per millorar la salut
mental de la població. Amb acompanyament i inclusió social, laboral i
residencial de les persones.
Un servei d'odontologia gratuït per a persones molt vulnerables.
Un pla pioner contra la feminització de la pobresa i la precarietat, amb projectes
d'accés de les dones a l'ocupació, la millora de les condicions laborals...
Nou centre de recursos LGTBI, amb 1.200 metres quadrats, amb serveis
especialitzats d'atenció.
El 2018 es va tancar amb prop
de 9 milions d'euros destinats a actuacions de millora dels barris de la
ciutat, i projectes culturals i de patrimoni, principalment.
Són aquestes condicions socials de
justícia, de mitjans de vida de les persones menys riques (i pobres) les que
més voldria que es continuessin assegurant a la ciutat. Amb un Ajuntament ben
bé d'esquerres. Però el problema clau és que BComú perdrem (ja els tenim
perduts) molts vots al Poblenou i al Raval. En un lloc per haver imposat
sacrificis individuals en benefici de l'espai social. En un altre, els veïns
van haver d'aguantar molt temps l'actuació dels narcopisos, nou esquema
d'actuació de la nova delinqüència, fins que es van obtenir les ordres
judicials per entrar-hi. I necessitaríem nous vots per compensar-ho.
