Aquells grups de catalans,
anomenats últimament de diverses maneres, que sempre han tendit, descaradament,
a considerar Catalunya com el seu
«hort», o la seva «botiga» (i, secretament, si era possible, també la seva
«mamella»), sembla que ara estan disposats a donar el cop final.
Recordem: sempre, de dècades, han
tendit a organitzar i administrar els serveis públics d'una manera poc pública,
d'aquella manera anomenada «de gestió público-privada». Forma de gestió molt
lloada a la resta d'Espanya, on s'havia arribat a anomenar «la fórmula
catalana». Es deia, públicament, que era bona la col·laboració entre pressupost
públic i capital privat. Però sempre pensàvem que era bona sobretot per als
empresaris o capitalistes privats, que se'n duien un bon farcell de beneficis.
Doncs ara estan tramitant una
llei anomenada popularment Llei Aragonès, el nom del vicepresident de la
Generalitat. Però el seu nom oficial és «Llei de contractes de serveis a les persones».
Ja es diu que no és un nom gaire entenedor, però jo, per part meva, dic que,
«sabiendo lo sabido», em fa sospitar la presència en el títol de la paraula
«contractes». No que no hi pugui ser, però semblaria que, quan es parla de
contractes, fa l'efecte que es refereixi més aviat a contractes amb empreses.
Si es tracta de gestió de l'Administració, sembla que no cal contractar res o
no gaire.
Doncs bé, diuen que tot
l'entramat de la llei afavoreix, o bé no impedeix, la contractació
generalitzada de molts o de tots els serveis «a les persones» a empreses o a entitats
socials (les conegudes com a «entitats del tercer sector», és a dir, que no són
ni empreses capitalistes ni serveis de l'Administració). Essent així, a mi em
dona de parer que una (o moltes) licitació entre una empresa i una entitat
social no té (ni pot tenir) «color». Ja sabem qui guanyarà, no necessàriament
sempre però quasi sempre. I això porta a la maleïda privatització, sovint
anomenada «externalització», que voldria semblar que no fos lo mateix.
Això és lo que dedueixo pel meu
compte, perquè, em sap greu de dir-ho, però he assistit a un acte en què,
suposadament, s'havia d'explicar «la llei», però no s'ha fet això, sinó que
quatre ponents ens han explicat «lo que ells pensaven de la llei», i, a més,
bastant malament, i no és això lo que jo hauria volgut.
De totes maneres, me'ls crec, i,
encara que no puc afirmar gaire cosa amb certesa, crido que tota l'esquerra
ha d'atacar amb força els objectius d'aquesta llei. I de fet tota la
llei, perquè (novament) em sembla que difícilment en podria tenir uns altres.
Diria que «està mal parida de bon principi».
