En aquest moment, la cosa està
així:
Europa és molt diferent. Els
països del nord, per raons diverses, algunes que venen de segles enrere, i
altres que depenen de causes més properes, com ara el fet que, amb una moneda
única, no pugui cap país devaluar temporalment la seva, o que les possibilitats
d'exportació massiva beneficiïn uns països més que altres, etc., per diverses
raons, aquest països del nord són, bastant (o molt) més rics que els del sud.
De manera estranya, com si un Mal
Esperit ho hagués planificat, resulta que la pandèmia s'ha aferrissat
especialment en alguns països que ja són conegudament menys rics (Espanya,
Itàlia...). I això fa que, per a aquests països, es plantegi una possible
situació molt greu, molt més greu que als altres països. És la perspectiva d'un
atur molt massiu, quan encara n'arrosseguem molt de la crisi anterior.
En definitiva, ara es
necessitaria un gran volum de capitals per aixecar l'economia de tots els
països europeus, i sobretot dels més necessitats i, casualment, dels més
afectats per la pandèmia. De manera que, en pocs mesos, 4, 6, o no gaires més,
tornéssim a tenir una economia com la que teníem fa uns quants mesos (que ja
era prou complicada). I no se'ns empitjorés una situació social que ja és,
encara, massa greu. I semblaria que, si tots som Europa, ens hauríem
d'ajudar. Increïblement, els governs d'alguns països diuen que això no.
Són, sobretot, Alemanya i Holanda.
Amb aquest motiu, s'han fet
reunions interminables, s'han dit coses increïbles, s'han insinuat amenaces...
Tot plegat, els països del sud demanen: 1) Una forta ajuda immediata per
enfocar les despeses de supervivència del moment, sobretot sanitàries i
alimentàries urgents dels grups socials que quedarien sobtadament i
inesperadament "penjats", sense recursos per menjar les pròximes
setmanes (el nostre Govern ha arbitrat mesures, però són tan poca cosa i, com
que no se sap quant pot durar la situació més dura..., se'n necessitaria molt
més). Igualment li passa a Itàlia.
2) Però això seria només per
sortir del pas de moment. I tot seguit es necessitaria un altre gran volum de
recursos per reconstruir l'economia, retornant les empreses a la situació
normal de fa uns quants mesos. Això seria una quantitat tan gran que s'imagina
la possibilitat d'un gran préstec per part de cada govern, a retornar molt més
endavant. Però (i aquí ve la mare dels ous) carregar amb un altre gran deute a
uns països que ja en tenen molt i massa (els espanyols devem una suma quasi
igual a tot allò que produïm entre tots durant tot un any, i els italians deuen
una vegada i mitja aquesta suma), doncs, en aquestes condicions, aquests països
no poden... Per tant, es demana que aquests deutes nous se sumessin en
un gran deute europeu, a pagar entre tots, els més necessitats i (i sobretot)
els no tan necessitats. D'això se'n diu aquesta paraula que tots hem sentit o
llegit: "eurobons" o també "coronobons".
Després de grans discussions i
baralles (verbals) entre els ministres corresponent, s'ha acordat (ahir a la
nit) lo següent: Un gran crèdit europeu immediat de 500.000 milions d'euros
(mig bilió), procedent de la suma d'altres crèdits ja previstos, en algun cas
ja previst precisament per al cas de greus necessitats inesperades. A aplicar a
les necessitats més urgents dels països més necessitats. (Això són crèdits a
tornar, eh, no us penseu...) Però això no va ser pas senzill. Els governs del
nord van tenir la superbarra d'exigir que els governs del sud no hi poguessin
accedir si no aplicaven al seu país unes retallades (ells ho diuen amb
paraules més tècniques) a la despesa social i als serveis públics. Quan encara
anem molt coixos de les que ens van imposar amb la crisi de 2008. Es
necessitava ser especialment cruel i mala persona per dir això. Com que era una cosa tan grossa, al final van
cedir, i tindrem 500.000 milions d'euros sense retallades.
Això endavant. Però dels
"eurobons" (el "gran" tema) se n'ha de parlar tot seguit,
perquè tot lo que es trigui a ajudar fortament les empreses, serà temps que
anirà passant, i més i més empreses que aniran plegant. En la pròxima setmana o
l'altra s'ha d'acordar aquest tema. I... ministres significatius del nord diuen
i rediuen que mai dels mais ho acceptaran.
Si això fos així... quedaria claríssima una cosa que
molta gent pensem i diem des de fa molt temps:
Que Europa és una mentida
I... davant aquesta terrible
possibilitat, molta gent comença a preguntar si, en aquestes condicions, hem de continua fent la comèdia
I encara, com a cosa més
casolana, podríem preguntar (jo pregunto): per què tants espanyols (i catalans)
no aprofiten l'ocasió i tenen l'honradesa
de "tornar" una part de lo molt que han estat robant durant tants
anys?
