El seu paper al llarg de la
història (de moment, avui, durant
l'Imperi Romà)
De la mateixa manera que avui es diu que la pandèmia actual pot fer canviar
la nostra societat, això no seria cap novetat: ha passat altres vegades.
Estudiem-les.
El fenomen, relativament sorprenent, de la caiguda de l'Imperi Romà, durant
els segles finals de l'anomenada Edat Antiga (segles III-V), ha sigut molt
explicat a base de motius comercials-econòmics: molt i molt simplificadament:
grecs i romans, amb una gran part de població activa esclava, produïen gran
quantitat d'articles, artesanals, a més a més d'agrícoles, i els venien a tots
els països mediterranis. Aquest comerç era la base de la seva riquesa i del seu
poder polític i militar (de Roma). Per raons difícils d'explicar, aquest mercat
mediterrani es va anar contraient: venien cada vegada menys, i la riquesa de
l'Imperi va anar minvant, i en conseqüència el poder. Amb un poder ja molt
inferior, van acabar no podent resistir les invasions dels pobles del centre i
el nord d'Europa.
Doncs ara molta atenció: historiadors moderns han anat canviant aspectes
d'aquesta explicació.
A) Han anat canviant el terme «caiguda de l'Imperi» pel
terme «gran transformació de l'Imperi», atenent a: 1) Va restar durant molt
temps el nucli imperial de Constantinoble. 2) Va restar sempre el gran poder
religiós de Roma. 3) Va restar en gran manera la cultura greco-romana, la qual,
no sols va restar, sinó que va ser assumida pels mateixos pobles invasors.
B) Sense desmentir l'explicació econòmica, han anat valorant cada vegada
més aspectes ecològico-sanitaris (com les grans epidèmies). Quines van ser? Les
més grans, no pas les úniques, van ser:
1) L'anomenada plaga Antonina (d'Antoninus Pius,
emperador romà del segle II). Era de
verola, i es creu que importada pels exèrcits romans de les seves campanyes a
Mesopotàmia. També es creu que va delmar una gran part de la població romana.
2) L'anomenada plaga de Cebrià, en atenció al fet que
va ser molt ben explicada per Cebrià (Cipriano), bisbe de Cartago, de meitat
del segle III. Sembla que va ser de grip, i importada d'Egipte, on va ser molt
temps endèmica.
3) La pesta de Justinià
(emperador romà de Constantinoble), de meitat del segle VI. Va ser la primera
de les anomenades «pestes bubòniques», procedent de Xina i, a través de les
rutes comercials de l'Índic i d'Egipte, arribada a l'Imperi. Es creu que
transportada per les colònies de rates abundants en els vaixells que
transportaven cereals. Constantinoble va perdre, en poques setmanes, més de la
meitat dels seus 500.000 habitants. Es diu que aquesta epidèmia va ser el cop
de gràcia a lo poc que quedava de l'Imperi Romà.
Tot això pel que fa a les epidèmies. Però ara ve la segona part, la més
important avui: per què es produïen
aquestes epidèmies (aquestes i moltes més)??
Aquí seguirem més explícitament l'autor anglosaxó Kyle Harper.
Una gran part de les causes de les grans epidèmies
d'aquelles èpoques van ser les grans malvestats produïdes pels dirigents, i pels
exèrcits, de l'Imperi Romà.
1) Grans i diverses desforestacions, destrucció de
boscos, prats i ecosistemes, per apoderar-se de riqueses, per obtenir fusta,
per poder traslladar els seus exèrcits... (Exactament com fan, des de fa molt
temps, els nostres malvats capitalistes.)
I què passa quan es destrueixen ecosistemes, llavors i
ara? Doncs tots els bitxos (mosquits, virus...) que hi vivien de manera
pacífica i autocontrolada, al ser fotuts fora del seu hàbitat, es traslladen a
un altre, que, de vegades, pot ser habitat per humans.
Ja podem imaginar...
2) Els desplaçaments dels seus nombrosos exèrcits, que
vol dir masses de soldats, carros de combat (no vull dir lo que significa
aquesta expressió avui, sinó carros dels de veritat, tirats per cavalls), per a
les seves criminals invasions, sempre destinades a robar i a dominar els altres
pobles, destruïen grans extensions de terrenys, on ja no hi creixia res més. Un
cas molt clar i espectacular és el següent: les seves nombroses expedicions
militars cap a l'est (molt abans que ells, ja ho havien fet els grecs, amb les
mateixes males intencions) van acabar destruint una ampla faixa de terrenys
entre el Mediterrani i molts països asiàtics, fins a l'Índia. Llavors, aquesta
gran faixa terrestre va esdevenir una «avinguda» per al desplaçament de tot
tipus d'insectes Orient-Occident. Començant pels elements naturals que havien
sigut foragitats en les primeres destruccions. No cal pas dir que, de la
mateixa manera, podien produir-se igualment desplaçaments en el sentit
Occident-Orient, però això no ha sigut igualment estudiat i conegut.
3) El creixement de les ciutats,
i sobretot de Roma, va anar implicant una molt major proximitat entre les
persones que la que hi havia en les zones rurals. No vull pas dir que aquest
fet fos dolent, però, donat el cas que, per altres causes, hi arribessin bitxos
naturals, allí era molt més fàcil el contagi entre unes persones i altres. I...
sobretot, perquè els carrers de les ciutats era corrent que fossin plens de
deixalles i brutícia, fins que, de tant en tant, la recollia un empleat municipal. Vull dir: les ciutats, amb la falta
d'higiene, ja eren, per si mateixes, focus d'infecció.
Tot això produïa epidèmies, i
aquestes també van anar afeblint l'Imperi (i sobretot matant gent). (Ara, avui,
deixo lliure la imaginació dels lectors/es sobre què pot anar-nos passant d'ara endavant.)
