Molt potents inversions estatals
haurien de crear tres nous sectors productius, cridats a ser en un molt pròxim
futur els tres sectors principals de l'economia espanyola, després de
l'agricultura.
Encara que la seva missió més
immediata ha de ser absorbir ràpidament una gran part de la mà d'obra que serà
sobrant en els sectors del turisme, les grans superfícies i la indústria de
l'automòbil.
Aquests tres nous sectors serien:
1) La producció en gran escala de material per a les
centrals i les instal·lacions d'energia elèctrica alternativa: plaques solars,
molins de vent, bateries d'emmagatzematge d'energia, cables transmissors...
2) Producció en gran escala d'elements d'ús sanitari, per
a ús immediat i per a reserva en casos de necessitat imprevistos.
3) Gran indústria de reciclatge
de tot tipus de deixalles, però en sentit utilitari: producció sistemàtica de
nous articles, o bé de nous materials per a un nou ús.
Les grans i immediates inversions
estatals (o de CCAA) haurien de procedir d'un gran fons d'ajut europeu, si el
podem aconseguir. I si no, d'un megaendeutament a llarg termini… (Però, en
aquest cas, caldrà que ens plantegem de manera molt seriosa què hi fotem, dins
la Unió Europea, i amb un referèndum a 3-5 mesos vista.)
De fet, el pagament de l'atur a
totes les persones que estiguin, i mentre hi estiguin, sense feina, el
reforçament dels serveis públics, i les grans inversions dels tres nous sectors
de producció i nova ocupació, haurien de monopolitzar l'ús de nous recursos
públics. I no pas ajudar els sectors que han sigut capdavanters en l'etapa
passada.
Ni un duro per als grans hotels,
que s'han superfolrat i han tractat de manera cruel les nostres cambreres de
pis. Alhora que han contribuït a pertorbar la vida de la gent de molts barris.
Ni un duro per a les grans
superfícies, que han anat destruint el veritable comerç.
Ni un duro per a la indústria de
l'automòbil, la qual, ella i els seus automòbil, formen part importantíssima
del problema. I, a més, és una indústria dependent d'empreses estrangeres, que
no podem pas controlar. Una meitat del seu volum actual podria ser suficient
per a la reposició necessària.
Corol·lari imprescindible
d'aquestes notes ha de ser l'exigència de la nacionalització de la indústria
farmacèutica, pels seus enormes abusos i pel seu vergonyós enriquiment a costa
dels malalts.
Aquesta és la meva aportació
personal al Pacte de Reconstrucció.
