Una de les injustícies més
freqüents i menys conegudes que es donen al món d’avui és la dels abusos que
pateixen les dones (pel fet de ser dones) que emigren d’un país a un altre per
camins i mètodes il·legals. (És a dir: no aquelles que viatgen amb avió...)
La gent, homes i dones, emigra
per causes punyents: fugint de situacions de guerra i violència o de misèria
greu o de manca de perspectives de futur. Emigren per intentar trobar una vida
millor o una situació de seguretat.
Quan no hi ha mitjans per fer-ho
d’una manera convencional, que és quasi sempre, es fa com es pot... I aleshores
hi ha el perill de patir abusos. Però els abusos, per a les dones, són dobles:
per exemple, poden ser robades, o poden ser violades.
Hi ha dues situacions de perill
especial: les zones de frontera i els països de trànsit. Per exemple: les dones
(i homes, i criatures) centreamericanes que travessen tot Mèxic, de sud a nord,
per passar la protegida frontera d’EUA.
És una dada esgarrifosa: entre 6
i 8 dones o nenes de cada 10 que fan aquesta travessia pateixen violació. La
situació d’il·legalitat fa que les dones agredides no s’atreveixin a denunciar
l’abús, per creure que serà inútil, per por de ser detingudes com a immigrants
il·legals o per por a les represàlies. Això augmenta exponencialment la
impunitat dels agressors i la seva reincidència. Per exemple: per travessar la
frontera d’EUA per llocs deshabitats, per burlar la vigilància fronterera, s’ha
de pagar un «coyote» (és a dir: un guia), el qual, sovint «s’aprofita» de la
situació.
Un altre cas similar és la
travessia del Marroc per part de dones (i homes) de països subsaharians, per
tal d’arribar a l’estret de Gibraltar i entrar a Espanya. Al Marroc també estan
en una situació d’il·legalitat i per tant de risc de patir abusos sexuals.
Altres situacions de risc i
d’abusos són: la frontera entre República Dominicana i Haití; el pas de Somàlia
a Kenya; la República Democràtica del Congo; el Txad; el Sudan; Tailàndia;
Birmània...
Una altra de les ocasions de risc
i abusos són els campaments de refugiats, per exemple a l’entrada de Kenya. En
aquests campaments, no solament hi ha condicions de vida extremadament precàries, sinó que hi proliferen els abusos
sexuals.
Sembla estrany que aquest tipus
de situacions passin desapercebudes al gran públic, fins i tot a la gent
d’esquerres. Cal que els (homes i dones) que vivim en la seguretat i el
respecte ens fem càrrec d’aquest problema i «incordiem» fins a aconseguir una
solució.
(Dades extretes del fulletó «Atrapades
als llimbs», de Sonia Herrera, de la col·lecció de Cristianisme i Justícia.)
Antoni Ferret
