Total de visualitzacions de pàgina:

dimarts, 20 de juny del 2017

Les mentides dels economistes, 7

 Les inversions

La inversió de diners en una empresa, un servei públic o una institució educativa és el factor inicial, impulsor o ampliador de l’activitat econòmica. Al mateix temps és un factor de transformació de la mateixa vida social.

Suposem un poble agrícola on la gent viu un nivell de vida baix i aturat. Un dia, algú, que pot ser un empresari, un banc o una institució pública, per exemple, la Diputació, hi fa una inversió de 40 milions per construir una fàbrica, on treballaran 100 persones.

Lo primer que s’haurà de fer és comprar el terreny, construir l’edifici i adquirir les màquines i eines. D’entrada, el propietari del terreny, els paletes que facin l’edifici i l’empresa productora de les màquines i eines rebran un ingrés que canviarà o millorarà la vida del propietari, dels paletes i permetrà a la constructora de les màquines continuar l’activitat o potser augmentar-la, contractar nous treballadors, etc. Els treballadors de la fàbrica tindran un ingrés que, encara que sigui petit, els permetrà comprar més articles que abans. I això farà que les botiguetes que feien la viu-viu augmentin els guanys, s’ampliïn i en surtin de noves. L’ajuntament també  augmentarà els seus ingressos i modernitzarà l’escola, millorarà el dispensari i construirà un cinema.

Però Alerta! Podria passar que, abans, el poble fos pobre però net. I ara, si la fàbrica no està ben equipada, expel·leixi fums i gasos, i la gent visqui millor però hagi de respirar un aire que els perjudica la salut. No tot són flors i violes, en una inversió. És clar, això s’ha de solucionar amb filtres o lo que sigui. Però també suposa que hi hagi un progrés tècnic i una major inversió de l’empresari.

Un fet molt important a assenyalar és que, des de l’inversor fins als habitants, passant per l’empresa, les botigues, etc., es forma una «cadena». I aquesta cadena pot enfortir-se, debilitar-se, trencar-se...  Si els treballadors compren menys, per haver quedat sense feina o a conseqüència d’un desastre natural, això repercutirà sobre les botigues, després en les empreses proveïdores, i, finalment, en els inversors, que diran «si això no millora, jo no m’exposo». Inversament, si disminueix la inversió que s’ha d’anar fent de tant en tant, les empreses podran produir menys, hi haurà acomiadaments, etc.

Entre moltes altres coses, avui, en aquest aspecte, i a nivell mundial, hi ha problemes importants. A Europa hi ha molts i grans capitals que no s’inverteixen. I a l’Àfrica hi ha grans necessitats de capital per industrialitzar els països. Però els grans capitals europeus no van a l’Àfrica, ni s’inverteixen a Europa, sinó que especulen buscant guanys fàcils, grossos i ràpids. Compren i venen accions, drogues, armes, cereals, etc.


Tot està molt bé, però es podria preguntar “D’on han sortit els primers 40 milions? Ui, això! Una llarga història... Per un altre dia...