L’origen dels capitals
D’on procedeixen els capitals de les inversions inicials? Els
«economistes» dirien que de l’estalvi. Punyetes! Bé, sí, moltes vegades sí. De
persones que guarden una part del salari i van fent un racó, fins que és un
capitalet, i un dia munten una empresa petita, o bé l’inverteixen en una
empresa d’un altre a canvi d’unes accions. Només són una part. Però generalment
els capitals procedeixen dels beneficis d’un capital anterior, i aquest d’un
altre d’anterior, i així... Molt sovint procedeixen d’un banc, o bé que aquest ha fet un préstec, o bé
que el banc inverteix directament. Però... i els «primers» de tot?
A Catalunya podem dir que les primeres indústries (indústries
amb màquines), a les primeres dècades del segle XIX, es van fer amb estalvis i
capitals procedents de l’agricultura i l’artesania, catalans. I també del
comerç amb les colònies americanes que tenia l’Estat espanyol. Però lo corrent
en molts països és que moltes de les primeres indústries es van fer amb
capitals estrangers, molt sovint anglesos, que és on s’havia fet la primera
industrialització, a finals del segle XVIII.
I doncs, els primers capitals anglesos? Ui! Això, encara que
sembli que no es pot saber, no és cap misteri. Phyllis Deane, en el seu llibre «La
primera revolución industrial», ho explica molt bé. Els capitals de les
primeres fàbriques venien, molts d’ells, de terratinents enriquits. I molts d’aquests
terratinents eren antics amos de propietats petites i mitjanes que, de mica en
mica, es van anar apropiant (robant) de les terres dels seus veïns, a base
d’ofertes, promeses, xantatges, o lo que fos. Governs i tribunals van deixar
fer. Fins a constituir hisendes extenses, dites «enclosures», perquè eren
tancades per tal que no hi entressin els ramats a pasturar. Segons Deane,
aquest fenomen no va ser puntual, sinó que es va anar esdevenint de manera molt
lenta, des del segle XVI fins al XVIII.
Els nous terratinents es van anar enriquint, no sols amb
l’agricultura, sinó sovint amb la llana dels ramats. Fins que van tenir uns bons
capitals, que van invertir en la naixent indústria (finals del segle XVIII).
Se’ls anomenà, pomposament, la Gentry. Oh, la Gentry! Eren els pares de
l’Anglaterra moderna, promotors d’un procés d’enriquiment que va traspassar les
fronteres i es va escampar per Europa (l’occidental). Eren molt ben
considerats. Però la Gentry... eren uns lladres!!! (O descendents de
lladres). I els seus antics veïns,
privats de les terres, van quedar en la misèria i, al final, ells o els seus
descendents, van anar a parar a la ciutat, a les noves fàbriques, com a obrers,
amb uns sous, durant molt temps i generacions, de misèria, i a malviure en
cases defectuoses, sovint autoconstruïdes, en un suburbi allunyat.
Vet aquí l’origen de molts capitals inicials.
