Predicció de les crisis
De crisis econòmiques, entre altres, n’hi ha de dos tipus:
les de l’economia real (indústria, comerç, etc.) i les financeres (bancs,
crèdits). Les més perilloses són les financeres, perquè acostumen a arrossegar
totes les altres activitats econòmiques i, sovint, tots els altres països.
Les crisis són molt difícils d’evitar, perquè l’economia
depèn de moltes persones i molts punts de vista i activitats, que poden canviar
fàcilment d’un any a un altre. I de crisis se n’han produït sempre, però mai
tantes com en l’economia capitalista dels dos darrers segles. Però, tot i que
és molt difícil, es poden intentar evitar, com veurem tot seguit.
Des del final de la Segona Guerra Mundial fins a 1970, els
governs van imposar als bancs un comportament a base de: control dels moviments
de capital; control de l’activitat bancària; coeficients de reserva bancària
molt elevats (fins a un 30 per 100); incentius potents per canalitzar el crèdit
cap a la inversió productiva. Durant tot aquest període, no hi va haver cap
crisi financera.
Però, a partir, més o menys, de 1970, uns bancs ja molt més
rics es van desfermar i es van imposar sobre els governs, i van adoptar unes
maneres com: liberalització dels mercats financers; activitat sense controls;
multiplicació del crèdit; llibertat de moviments de capital, a cada vegada més
velocitat; coeficients de reserva de només un 1 per 100; i pràctiques
especulatives. Es buscaven beneficis fàcils i ràpids. En aquest període hi va haver diverses crisis
financeres, en diferents països, fins a la crisi de 2008.
Els organismes econòmics no van preveure gens aquesta crisi.
L’any 2007, el Banc d’Espanya deia: «En los primeros meses de 2007 ha
proseguido la fase de expansión de la economía española y las perspectivas apuntan
a su continuidad en el horizonte más inmediato.» El mateix any, l’OCDE deia:
«El pronóstico central sigue siendo bastante benigno.» L’FMI, que té l’alta
missió d’orientar l’economia mundial, deia el mateix any: «Los riesgos para la
economía mundial disminuyeron (...) lo que nos parece más probable és que el
vigoroso crecimiento mundial perdure....» I estem parlant de prestigioses
entitats, que tenen, no economistes, sinó equips d’economistes, dels més
ben pagats del món.
No obstant això, s’ha descobert que hi havia hagut una
dotzena d’economistes desconeguts que havien escrit articles advertint que
estàvem en una situació perillosa i que podia empitjorar. Ningú no els va fer
cas. Avui se sap que aquestes persones havien previst la crisi, però ningú
no ho ha dit públicament.
