1) Aproximadament mitja Catalunya
vol independitzar-se d’Espanya (percentatge que ha augmentat molt els darrers
anys). Tractant-se de la zona més avançada i rica d’Espanya, seria molt difícil
no considerar-ho un fet egoista.
2) En aquests moments, Govern, partits, entitats i moltes persones
volen (o voldrien) proclamar-la en nom del resultat del referèndum del dia 1-O
(gran majoria del SÍ sobre el NO). Però aquest referèndum va enregistrar 2
milions de votants (quasi tots pel SÍ), contra 3 milions i mig de no votants.
Encara que els no votants normalment no compten, si són tan nombrosos, i, a
més, s’han abstingut com a actitud política de protesta, han de comptar. Doncs aquest
referèndum NO es pot pas considerar guanyat pel SÍ.
3) Però és que aquest referèndum, ja de si, era (no diré il·legal, és
a dir, contra la llei, que això seria discutible, i jo no hi entraré) del tot
il·legítim i molt poc democràtic; de fet no tenia ni una engruna de correcció.
Perquè:
a) El cens no es va arribar a conèixer mai, ni saber si era correcte o
no.
b) Tampoc es van conèixer fins a darrera hora els síndics electorals.
c) El Govern no va ser mai neutral, ni tampoc els mitjans de
comunicació públics, tot lo contrari.
d) La manera en què va ser aprovada la llei, encara que formalment
legal, per una escletxa del reglament, pensada per a casos corrents en què
convingués anar de pressa, però sense que això fos cap problema; no mai per al
cas d’una llei fonamental; va ser a corre-cuita, sense garanties de discussió,
esmenes, consulta als òrgans jurídics, és a dir: marginant l’oposició, o sigui
mitja Catalunya.
e) L’ús d’aquest mètode restrictiu es va justificar sempre en el fet
que “calia fer-ho així per tal que el Govern central no tingués temps
d’impugnar-la”. Però resulta que la van aprovar tres setmanes abans de la
votació, de manera que, en aquest cas, a posteriori, el Govern va tenir tres
setmanes de temps per impugnar-la. Es va marginar mitja Catalunya sense que
això servís a l’objectiu al·legat.
El referèndum de l’1-O era un
frau.
4) Doncs diguem que es vol
aprovar una independència a base d’un resultat negatiu i tret d’un referèndum
ja ell no democràtic. Poques vegades es deu haver donat en la història, en
règim democràtic, un frau com aquest.
5) Imposar aquesta independència,
mitja Catalunya sobre l’altra mitja, seria una injustícia gravíssima.
