Una República molt il·lusionant
per a molts, sobretot per als joves, i que a mi m’hauria escindit en dues la
meva consciència catalano-espanyola, però que ha durat poques hores. Ja n’hi ha
prou.
Tornem a la realitat. La realitat
de la Catalunya dels catalans i les catalanes, amb els seus problemes i els
seus drets. La Catalunya de la unió i no de la divisió. Tots els treballadors i
treballadores catalans junt amb els treballadors i treballadores de tot
Espanya, formant una unió indestructible, de cara a conquistar la justícia i el
benestar per a “tots i totes”.
Haurem de ser governats pel PP,
dos mesos. És horrible!! És una cosa que s’ha provocat, però ja no els ho retraurem
mai més. Ja és cosa del passat, i de mal recordar. Passarem aquests dos mesos (sobretot,
sobretot!, que es pagui la Renda garantida) i ho trampejarem com puguem.
I ara preparem-nos per votar, i
votar bé. Amb un bon programa, com ara: 1) Derogar la declaració d’independència.
/ 2) Recuperar immediatament “totes” les competències arrabassades el 2010. /
3) Demanar massivament un indult general per a tots els impugnats durant tot el
període del procés independentista. / 4) Pagar íntegrament la Renda garantida
de ciutadania. / 5) Recuperar el pressupost i el personal de 2010 en la
sanitat, l’ensenyament i els serveis socials (el mateix any 2018).
I vejam si, per fi, després de
tants anys, podem tenir un Govern que “governi”. Per exemple: ¿un Govern PSC-Comuns,
amb el company Iceta com a president?