El dia 13 de novembre, impensadament, a Catalunya es va donar un canvi
important, i llargament esperat. Fins a tres dirigents independentistes van
anar declarant, en un mateix dia: 1) Que hi havia altres solucions, a més de la
independència. 2) Que no estaven preparats per obtenir-la enfront de la força
de l’Estat espanyol i la indiferència europea. 3) Que calia esperar “més temps”
per tenir molt més suport popular. Aquests dies següents, altres dirigents han
dit coses semblants (crec que han sigut 6 en total).
Sembla, doncs, que la possible independència queda com a cosa d’un futur.
Cosa que jo celebro molt alegrement. Tot això donaria per a comentaris des
d’irònics fins a molt durs. Però soc del parer de no fer-ne cap, d’oblidar
totalment aquesta mala temporada que hem passat i de tornar a pensar en una
Catalunya de la gent.
Recordar que Catalunya té una sanitat i un ensenyament i altres coses
retallades des de fa 7 anys. Cosa que no s’hauria d’haver fet mai. Però ara
pensem en com arreglar-ho de manera urgent. Passant per damunt de tot lo que
calgui.
Recordem que, entre presses per aconseguir una cosa que creien molt
important, per una banda, i interès d’aprofitar la situació i mantenir els
privilegis, per una altra, tenim una tirallonga considerable de necessitats, a
Catalunya i a Espanya, que estan empantanegades.
A Catalunya:
La Renda garantida de
ciutadania.
Els serveis de l’Estat del
benestar (sanitat, ensenyament, serveis socials...) retallats.
El desgavell dels lloguers. I,
en general, el problema de l’habitatge.
A Espanya (on s’està retardant
una moció de censura per canviar el Govern, que el PSOE no acceptarà de fer
fins que s’hagi resolt, en principi, el problema de Catalunya, perquè no voldrà
assumir ell aquesta patata calenta):
L’augment dels llocs de
treball.
El salari mínim.
La renda mínima de
subsistència.
La represa de la Llei de
dependència.
La reforma fiscal.
L’actuació contra la violència
de gènere.
La reforma de la Constitució,
en format federal.
El retorn a Catalunya de totes
les competències anul·lades el 2010.
La reforma d’institucions:
judicial, policial, bancària (intervenció pública)... Coses aquestes MOLT
difícils, ara com ara.
Bé val la pena deixar a un
costat coses de gran embalum i aplicar-se a resoldre coses importantíssimes per
a la vida de la gent.
Votem tot pensant-hi.
