El grup dels 11 primers llibres de la Bíblia: Gènesi, Èxode, Levític,
Nombres, Deuteronomi (fins aquí coneguts con el Pentateuc), Josué, Jutges,
Samuel 1 i 2, Reis 1 i 2 (aquests anomenats "llibres històrics"),
constitueixen un bloc, sorgit, com hem vist, d'una mateixa iniciativa i d'un
mateix equip redactor, o bé organitzador, a la cort del rei Josies, a
Jerusalem, al segle VII aC.
Així mateix, la iniciativa, com també hem vist, responia a una operació
político-religiosa. Això no vol pas dir que fos una iniciativa derivada
d'interessos poc nets, o bé d'objectius només reials. De fet l'operació era una
resposta a una situació de por, d'inseguretat nacional. Com recordarem,
Israel havia perdut, davant la força militar d'Assíria, la major part del seu
territori i població (i riquesa). D'això ja en feia uns 80 anys, però és segur
que les elits ho tenien present com si fos recent.
Israel havia quedat reduït a Judà, un territori petit, pobre, i amenaçat.
Encara que havia rebut una forta immigració d'israelites no deportats i
sotmesos al domini assiri. Però els dirigents temien per la seva supervivència
com a poble. Si van "inventar" un mite esplendorós del seu passat, va
ser per impulsar en el poble un alè d'autosuperació cap a un futur que fos tan
gloriós com aquell suposat passat.
Però no amagaré pas que, es miri com es miri, era una iniciativa en gran
part política. Amb lo que això, en qualsevol cas, significa. Significa una
suplantació total de la realitat, la qual ha influït en les creences religioses
de milions de persones de tot el món durant molts segles.
I diguem que aquest bloc de llibres representa, dins el conjunt de la
Bíblia, una quarta part del total. En l'edició de la BIC (Bíblia
Interconfessional Catalana, nom
original, després canviat), aquest bloc de què parlem (Pentateuc més
històrics), fa 528 pp, mentre que el total de la Bíblia en fa 2.149.
És a dir, que una quarta part de la Sagrada Escriptura està
"condicionada" per aquests fets. És una part important, però molt
minoritària. I no és un fet estrany, si tenim en compte que l'Antic Testament fa
referència molt més a la història del poble d'Israel que no pas a l'origen del
cristianisme.
Es pot dir clarament que un fet com aquest, un bloc de llibres que
respongui a una iniciativa conjunta, política o no, no es torna a donar en la
resta del llibre. Podria citar les 14 cartes de sant Pau, i els dos llibres
dels Macabeus, però són casos menors.
La resta de la Bíblia són llibres independents els uns dels altres, pel que
fa sobretot a autors. També diré que, en l'Antic Testament, es corrent que el
tema sovint sigui religiós i alguna cosa més, però no pas polític en el sentit del cas que hem vist. No obstant això,
esmentaré, com a tema bastant polític, l'exemple ja citat dels Macabeus, a
causa de la brutal dominació hel·lènica. També els profetes hi fan
ocasionalment referències, inevitables pels fets que estan vivint.
