El llibre "Orígenes de la familia moderna", del francès
Jean-Louis Flandrin, estudia la naturalesa, les condicions i els canvis de la
vida familiar, a França, durant els segles XVI, XVII i XVIII.
Un dels aspectes més importants relacionats amb la vida familiar és el de
les relacions sexuals i la procreació. La moral cristiana oficial en aquesta
qüestió, com és conegut, és que les relacions sexuals només són permeses dins
el matrimoni i sense interferir la possibilitat de reproducció (encara que
aquest últim aspecte està en fase de revisió parcial).
Ara bé: aquesta moral és una contravenció clara de la moral bíblica, la
qual (Èxode, 20: 14 i 17; Levític, 18: 6-23; Deuteronomi, 5: 18 i 21; Mateu, 5:
28), només prohibeix: a) l'adulteri, b)
el sol desig de l'adulteri, c) l'incest familiar, d) la relació amb animals.
Així, doncs, la relació sexual entre persones solteres (o viudes) és legítima.
Però el cristianisme oficial ho va reduir tot a només el matrimoni. En aquest
sentit, es va fins i tot manipular el text del quart manament, posant,
en comptes de "No cometis adulteri", frases com "No
forniquis" o bé "No cometis accions impures" (amb lo qual hi
entrava tot).
Tanmateix, tot al llarg de l'Edat Mitjana (i recordem que ens referim a
França), aquesta moral oficial va ser incomplerta de manera bastant
generalitzada. Tota ciutat (almenys en aquelles on s'ha estudiat) tenia la seva
"casa pública", on els nois solters, sobretot, acudien de manera
corrent i socialment sabuda i acceptada; al camp hi havia dones professionals
que es relacionaven amb homes, solters o no; arreu era corrent la relació amb
concubines, en dos casos: per part d'homes rics que s'ho podien permetre,
casats o solters, i per part d'homes pobres que encara no tenien recursos
econòmics suficients per poder-se casar; fins i tot molts capellans tenien la
seva concubina. No sols això: desgraciadament, també era corrent la violació de
noies per part de grups de nois solters (cosa no massa malvista).
Ara bé, l'autor remarca una cosa molt important: era general que els fills
il·legítims tinguts amb aquestes relacions fossin acceptats, mantinguts i
educats igual que els fills legítims, en l'interior de la família. Això era una
cosa inqüestionable. (Desgraciadament, després es perdria.)
Doncs, a partir del segle XVI, sobretot de resultes de la pressió de
l'Església després del Concili de Trento (1545-63), hi va haver un viratge
total. Erradicació del concubinat sacerdotal. Càstigs forts a les violacions.
Tancament de les "cases públiques", i fins i tot persecució de les
dones professionals. Segons l'autor, les violacions i les
"fornicacions" van continuar, però moltes menys, clandestines,
malvistes i vergonyoses.
Però vet aquí que, com que tenir una concubina o tenir relacions il·lícites
ara era malvist, era un escàndol públic, quan es produïa un embaràs, per evitar
"l'escàndol", la noia era expulsada, de la casa o fins i tot del
poble, sovint acabava en la misèria (perquè llavors ningú no la volia) i la
criatura era abandonada (perquè la noia no la podia mantenir), en el millor
dels casos a la caritat pública, i en el pitjor... ofegada.
És a dir: va ser pitjor el remei que la malaltia. L'Església tridentina va
reaccionar ràpidament a aquesta nova situació. Va establir que tot home solter
que violés o seduís una noia se sentís moralment obligat a casar-s'hi. I també,
i sobretot, va començar a aconsellar i demanar que els joves es casessin com
més aviat millor, a partir de quan tinguessin necessitat de tenir relacions
sexuals.
Molt ben pensat, però... és que la societat francesa era molt desigual
econòmicament, i per tant hi havia molta pobresa, i molts homes, i dones, no
podien casar-se fins a una certa edat, quan haguessin "recollit" prou
recursos (per a la casa, estris, etc).
I, amb tot això, encara va sorgir un altre problema. Molts joves, homes,
però també dones, davant la dificultat de tenir relacions sexuals, en ser
prohibides i malvistes, van anar tendint a satisfer-se mitjançant la
masturbació. Segons testimonis de confessors, aquest "pecat" havia augmentat
considerablement. I això també preocupava l'Església. Segons alguns moralistes,
la masturbació encara era "pitjor", perquè no era una relació natural
però il·legítima, sinó que era una cosa antinatura. A més a més, es va estendre
la por que, aleshores, amb aquesta solució de plaer, molt més barata, molta gent no trobés
necessari casar-se.
És a dir: hi havia un problema humà i moral, però és que tot depenia de la puta
pela. O, més aviat, de les terres, molt i molt concentrades.
Al final d'aquest període històric,
els inicis de la industrialització, amb més feina, encara que molt mal pagada,
van anar alleugerint una mica la situació.
