Recordem que, en aquesta sèrie de fulls, traiem de
l'oblit injust les catalanes que han destacat en alguna activitat, però només les
d'abans del segle XX, seguint les autores Carme i Montserrat Sanmartí i altres,
en el llibre «Catalanes del IX al XIX».
Jo no vull que recordem només
catalanes intel·lectuals, com les escriptores, perquè hi ha hagut dones que
potser no sabien escriure, o no gaire, però que, amb una agulla, un fil i una
tela, feien meravelles. També les hem de conèixer.
Modistes, brodadores i puntaires
Maria
Del segle X, monja i
probablement abadessa del monestir de Santa Maria de les Puelles de Girona.
Autora d'una estola (element litúrgic) anomenada Estola de sant Narcís, obra coneguda i important dins la història
de l'art català. L'estola porta inscripcions: frases erudites d'època romana,
litúrgiques i bíbliques, d'un alt nivell
de cultura.
Elisava
Del segle XI-XII,
probablement de la Seu d'Urgell. Molt probable autora de l'anomenat Penó (o estendard) de sant Ot, de l'altar
d'aquest sant a la catedral de la Seu d'Urgell. Té una decoració floral brodada
amb sedes de colors.
Joana,
muller de Quintana
De Barcelona i
del segle XVI. Tenia un taller amb el qual proveïa la catedral barcelonina amb
diversos encàrrecs, durant una època. Havia de proporcionar xxxxx i cosir-los a
peces litúrgiques, tals com banderes, pal·lis, revestiments...
Elisabet, muller de Fuster
També de
Barcelona i del segle XVI. El 1565 va rebre un encàrrec de la parròquia de Sant
Martí d'Arenys de Munt, per fer i brodar dos gonfanons o estendards. (Sabem només
de l'encàrrec.) Hi havia de brodar, en una cara, la imatge de la Mare de Déu
amb el Nen Jesús, i en l'altra, la figura de sant Martí partint la seva capa
amb un pobre. S'havia de brodar tot amb seda fina i amb fil d'or. I volien que
ho fes tot igual que un altre encàrrec que estava fent per a la vila de
Granollers.
Gertrudis Subirà
Del segle XVII i
no en sabem el lloc de naixement. Va fer un vestit, probablement per a una
imatge de la Mare de Déu, que es conserva al Museu Episcopal de Vic. Gertrudis
hi brodà una decoració de flors i cinc ocells i cinc papallones que volen
entorn de les flors. Hi dominen els colors verd, rosa, salmó, blau i groc.
Maria Rosa Creixells i Valls
Filla de
l'Hospitalet de Llobregat, del 1840, en una família de brodadores. Als 18 anys, juntament amb el seu marit,
dibuixant de randes, es van traslladar a Madrid, amb la intenció de vendre
allà, a més de les seves pròpies peces, els productes de les noies puntaires
del taller que continuava tenint a l'Hospitalet.
La seva filla Josefa va visitar diversos països
europeus per estudiar les novetats en l'art de les puntes i les blondes, i va
dirigir la confecció d'un mantell per a la Verge de l'Esperança de Sevilla, amb
ornaments d'or i pedres.
Una altra filla,
Pilar, va escriure «Historia y
técnica del encaje», primer estudi rigorós de la història i la realització de les
puntes.
Francesca i Mercè Ferrer
Germanes, de
Sant Vicens de Montalt (o de Llavaneres), entre els segles XIX i XX. L'any
1906, van ser les escollides, com a millors puntaires de la comarca, per brodar
un mocador per a la futura esposa del rei Alfons XIII, Victoria Eugenia de
Battenberg, segons un encàrrec de l'Institut Agrícola Català de Sant Isidre.
S'hi havien de representar 4 escuts: el de l'Institut Agrícola, el de la
família de la futura reina, el de Catalunya i el de la monarquia.
Caterina (o Carolina) Adell
Brodadora de
Barcelona del segle XIX. Va participar, el 1871, en l'Exposició General
Catalana de Barcelona. Hi van participar 600 expositors. La Caterina hi va
exposar uns enagos (mena de faldilla de roba blanca per portar a sota de la
faldilla) de batista brodats, que van tenir un èxit especial, i van ser
valorats en 3.000 pessetes, una quantitat enorme en aquella època.
Aurora Gutiérrez Larraya
Nascuda a
Santander el 1851, es traslladà de jove a Barcelona. Va adquirir una sòlida
formació en diverses institucions d'ensenyament artístic, al costat de mestres
prestigiosos. Va destacar per l'excel·lència dels seus dibuixos i les seves
puntes, i va introduir la tècnica del «bàtik» (tècnica de fer estampats
consistent a cobrir amb cera d'abelles les parts del teixit que no s'han de
tenyir, i tenyir la resta), i, així mateix, va introduir el disseny modernista
en les puntes. Va fer projectes de dibuixos i puntes per a estampats, així com
dibuixos per a ornamentar vestits, cortines, mobles, bruses i roba blanca.
Maria i Carolina Montagne Roux
Germanes i
franceses, vingudes a Barcelona de molt petites. Dedicades a la costura, entre
els anys finals del segle XIX i els primers del XX, van ser les modistes més
importants de Barcelona, i vestien l'elit modernista catalana, des d'un taller
que tenien al Portal de l'Àngel.
Adelaida Ferré i Gomis
Nascuda a
Barcelona el 1881. Es formà en les millors escoles d'ensenyament artístic de la
ciutat, i s'especialitzà en els brodats policromats (de diferents colors) i de
relleu. Dibuixava, pintava i esculpia, a més de brodar, fer puntes i ganxet. Va
ser professora de brodat i puntes de l'Escola Municipal d'Oficis per a la Dona,
i en fou directora. Va fer nombroses conferències i va guanyar premis en
exposicions i concursos.
