El «contracte
social»
S'entén per «Contracte social» la teoria, dins les ciències socials, segons
la qual, en els principis de la humanitat, les persones, o famílies, haurien
arribat a un acord per viure juntes, i així ajudar-se a viure millor. Per
assegurar aquest objectiu haurien nomenat una persona com a autoritat, però amb
la condició que sempre regís la societat d'acord amb la voluntat dels
ciutadans. Després... les coses s'haurien anat corrompent, fins a arribar a
règims autoritaris i, de vegades, repressius. Aleshores, calia tornar a la
puresa inicial.
Naturalment, això no deu haver estat mai veritat. Segur que, de bon
principi, pertot arreu, algú, més fort,
o més ric, o potser més vell, es devia imposar sobre els altres. Però el somni
de les persones amants de la llibertat sempre ha tendit a creure que al
principi la cosa havia sigut d'una altra manera, i que calia tornar-hi.
Els estudiosos de tot el món «saben» que la persona que va definir aquest principi
va ser el suís-francès Jean-Jacques Rousseau, a França, al segle XVIII, amb el
llibre «Du contrat social» (1762).
Desgraciadament, gairebé ningú, ni els catalans i catalanes, fora d'alguns
estudiosos, no sap que 400 anys abans, al
segle XIV, el frare català, gironí, Francesc d'Eiximenis, ja havia establert
aquesta teoria. Dins el llibre «Dotzè del Crestià». I amb aquestes paraules:
«Cascú pot presumir que cascuna comunitat féu ab la pròpia senyoria pactes
e convencions profitoses i honorables, e... jamés... donaren autoritat a nengun
sobre si mateixes sinó ab certs pactes e lleis.»
És clar que ni Catalunya és França ni el segle XIV és el segle XVIII (el
Segle de les Llums). La teoria de Rousseau va donar la volta al món, i la
d'Eiximenis es va quedar en un llibre, i no la sap gairebé ningú. Lo qual és
una vergonya.
Però
no deixa de ser una de les més grans aportacions dels catalans a la cultura universal.
