L’any 2012, un anomenat Govern de la Generalitat va retallar uns 1.300
milions de la sanitat catalana, i una quantitat similar del pressupost
d’ensenyament. Perquè al Govern li faltaven diners, a causa de la crisi. En
aquell moment, com en tots, a Catalunya, com arreu, hi havia una massa de gent
que tenia enormes quantitats de diners, no pas sempre ben guanyats, sinó que
sovint es podrien considerar “legalment robats”. Era fàcil demanar-los una
aportació extraordinària. Però no es va fer. Es van arrabassar diners dels
serveis públics, perjudicant la població.
Lo més extraordinari de tot, però, és que mai, en aquests 6 anys que han
passat, s’ha sentit a dir, per part dels
implicats (governants i companys dels partits corresponents) que, en tal data,
tornarien els diners indegudament expropiats. Tot s’ha desenvolupat com si
tothom ja considerés que aquell retall ja era un fet normal i consumat per
sempre.
Però encara resulta més increïble que, avui, amb un nou Govern, ningú
(gairebé) es plantegi que aquests diners s’hagin de tornar. Com una
reivindicació bàsica. Ni tan sols dirigents d’esquerra. Fa uns quants dies, un
dirigent de CatComúPod ho va esmentar. Crec que és l’única vegada que s’hagi
fet. Per exemple, el secretari general de CCOO de Catalunya, en un article de
fons de l’últim número de la revista del sindicat, fa un repàs de tota una
tirallonga d’objectius que diu que el sindicat reivindicarà, i no esmenta pas
el retorn dels diners extorquits als serveis públics, tot i que demana
augmentar al 6 per 100 del PIB el pressupost d’educació.
Què passa amb els diners de les retallades de 2012?? Hi ha algun pacte
secret en el sentit de no parlar-ne?? Vull dir, naturalment, no pas un pacte
“expressat”, això segur que no. Però un pacte a base d’osmosi (relació no
expressada però “sentida”)?
