Quan el CIS pregunta a la gent, aquesta sempre diu que lo
que la preocupa més, amb molta diferència, és l'atur. Però aquesta preocupació no
sembla que l'hagin tinguda mai els qui l'haurien d'haver tinguda més que ningú.
No solament això, sinó que els "seus" mitjans
de comunicació molt sovint miren d'aigualir el problema, per fer veure que no
és tan important com sembla. Segons aquests mitjans, de vegades, resulta que hi
ha tants parats perquè són persones de baixa qualificació professional, perquè
no busquen feina, sinó que prefereixen viure del subsidi i no treballar, perquè
són de famílies desestructurades, etc. Però no ho diuen pas d'aquesta manera
brutal com ho dic jo. Ho diuen de mica en mica, tot barrejat amb altres coses,
perquè "coli".
Davant aquests falsejaments, l'Assemblea de Parats de
Barcelona, el partit Barcelona en Comú i la Universitat Pompeu Fabra, han
elaborat una enquesta, en la qual van preguntar a 1.504 persones en atur de
Barcelona ciutat.
Diuen que tenen baixa qualificació? Doncs NO. Resulta que
de les persones entrevistades, 32 per 100 tenen batxillerat o FP2, i un 25 per
100 tenen títol universitari.
Diuen que són famílies desestructurades? Doncs el 74'6
per 100 viu en família, i el 14 per 100 viu sol.
Diuen que els parats no són actius, que no busquen feina?
Doncs en les 4 setmanes anteriors a l'entrevista, un 80 per 100 havia estat
buscant feina, i un 9 per 100 no n'havia buscat perquè estava desanimat perquè
no trobava mai res.
Diuen que el problema de l'atur no és tan gros com
sembla, perquè molts treballen en l'economia submergida? Doncs dels
entrevistats, només hi treballaven un 11 per 100.
Desgraciadament, l'atur, en l'imaginari de les elits
governants, i sobretot en l'imaginari dels qui estan més per sobre d'aquests
darrers, compleix una funció molt decisiva: no convé que hi hagi massa persones
afectades, però sí que n'hi hagi, per tal que els altres, els que sí que tenen
feina, tinguin por, i vagin molt amb compte amb lo que diuen i amb lo que
fan. Que no destorbin.
