Actrius, 1
Així com podem parlar
d'escriptores, de pintores, de brodadores, etc., catalanes des dels segles
medievals, en canvi, a causa de les característiques diferents que va patir el
teatre a Catalunya, podem parlar d'actrius catalanes des del segle XIX, no
abans. Les actrius citades van fer més actuacions que aquelles que diem, que
són una selecció.
Caterina Casals i Mirambell
Actriu barcelonina que
actua en el món del teatre, com a primera actriu, des de 1845 fins a 1888. Després de diverses
actuacions, el 1856 estrena La Verge de les Mercès, una de les primeres
obres serioses en català. Successivament, interpreta Tants caps tants
barrets, Les heures del mas, La mitja taronja, El catalán
Serrallonga, Les francesilles, El ferrer de tall, Sota
terra, El pubill i, ja als anys 80, La clau de casa.
Francesca Soler de Ros
Barcelonina, coneguda com la Paca Soler, que feia el paper de primera dama,
a partir de 1863. Successivament, interpreta L'esquella de la torratxa, Una
glòria catalana, Joan Fivaller, Tal faràs, tal trobaràs, Les
joies de la Roser, La dida, El ferrer de tall i Senyora i
majora. Va morir de greu malaltia el 1884.
Maria Llorenç
Feia el paper de característica (paper
de persones d'edat), a partir de 1859. Interpreta A l'Àfica, minyons (a
benefici dels ferits en la guerra del Marroc), L'esquella de la Torratxa,
Les joies de la Roser i, a 1870, La malvasia de Sitges.
Gaietana Vidal
Feia paper de característica, a
partir de 1860. Entre altres obres, interpreta La pubilla del Vallès,
La malvasia de Sitges, Les francesilles, i, entorn de 1872-73,
diverses obres en castellà i en català.
Fermina Vilches i Pellissari
Papers de dama jove, a partir de
1864, interpreta La pubilla del Vallès, Les joies de la Roser,
i, a la temporada 1867-68, La rosa blanca.
Anna Alfonso de Puig
Feia de primera actriu, a partir
de 1860. Interpreta Adriana Lecouvreur, i, al 1865-66, Ajuda de Déu
i Tants caps tants barrets. Morí molt jove.
Anna Solà
Barcelonina, amb paper de primera dama, i després de característica. A
partir de 1862, interpreta L'esquella de la torratxa, La bala de
vidre, Otelo o El moro de Vanècia, de Shakespeare. I té algunes
altres actuacions fins al 1898.
Carlota de Mena
Tortosina, amb papers de dama jove i primera actriu. A partir de 1874, interpreta La clau de
casa, i al 1879, Gala Placídia, i, més tard, Catalina Hovard,
Adriana Lecouvreur, La redoma encantada (obres estrangeres
traduïdes), i La malvasia de Sitges. Entre 1886 i 93, estrena El fill
del rei, La boja, i L'ànima morta, i després, La Baldirona,
L'escurçó, L'argolla, La dida, El ferrer de tall, Les
joies de la Roser i Mossèn Janot. El 1902 mor a Manresa,
d'apoplexia, mentre representava Locura de amor.
Rosalia Soler
Barcelonina, amb papers d'actriu jove, a partir de 1867. Interpreta La
casa blanca, Lo gran què, La mitja taronja, fins a l'any
1882, i se'n perd la pista.
Mercè Abella i Alonso
Barcelonina, fa el paper de dama
jove, i després de primera actriu. Als deu anys ja interpreta Flor d'un dia,
i després La teta gallinaire, El alcalde de Zalamea, La flor
en la muntanya, El rector de Vallfogona, Les esponsalles
de la morta, J oan Blancas, i
anys després La filla del mar, Senyora i majora, El monjo
negre, Batalla de reines, Rei i monjo i Mar i cel.
Concepció Pallardó
Primera actriu, i a partir de
1880, interpreta Corona d'espines, Com anell al dit, Judit, Lo dir de la gent,
El pubill, El dring de l'or, Otger... Al 1897, Terra baixa, La llar, i
Lo nuvi. Els seus darrers anys foren miserables, igual que en el cas de
Mercè Abella, sense jubilació, sense ajut de cap mena. Totes dues famoses i
molt aplaudides un temps, però després una vellesa pobra i sense mitjans
econòmics.
Antonia Juaní i Frígola
Barcelonina. L'any 1865 interpreta
Tal faràs, tal trobaràs, i posteriorment Tants caps tants barrets,
La mitja taronja, La malvasia de Sitges i Les joies de la
Roser (en una funció que es fa en memòria del seu autor, Serafí Pitarra).
Anna Monner
Mallorquina, en el paper de dama
jove i després de característica. Debuta als dotze anys, i al 1865 interpreta Tal
faràs, tal trobaràs, i, a partir del 1888, La bruixa, Pare i
padrí, La rondalla de l'infern, L'infern a casa,
Tenorios!, La festa del blat, Mossèn Janot i La farsa.
Continuarà
