Mals resultats

Hem perdut. El poble ha perdut les eleccions del 28-N. I, per tant, tindrem segurament un mal Govern. Les propostes estel•lars del partit guanyador han estat: “Moderació fiscal” i “Austeritat de l’Administració”. Amb aquestes propostes no es pot millorar la situació de l’atur i la crisi, sinó tot el contrari.

La derrota popular s’ha produït, presumptament, per dues raons:
1)No s’ha sabut explicar la tasca del Govern d’esquerres, i el poble la ignora.
2)Una gran part del poble ha cregut que “potser amb un altre Govern anirem millor i sortirem de la crisi”. Equivocadament, és clar. Cap Govern ni cap partit no pot superar aquesta crisi. Tot al màxim poden “suavitzar les seves conseqüències”, però això a base d’unes propostes del tot contràries: 1) Quantioses inversions públiques per crear feina, encara que sigui provisional. 2) Molt forta pressió fiscal sobre les rendes altes, per tenir recursos per invertir.

Ara caldrà:
1)Acceptar democràticament l’error popular.
2)Enfocar una tasca d’oposició responsable però sistemàtica.
3)Preparar el retorn al Govern però en unes altres condicions, més revolucionàries. Aprofitar la situació d’oposició per radicalitzar-se, i tornar a ser el que érem unes quantes dècades abans, abans del contagi neoliberal.

Els mals resultats principals són:
1)La nova candidatura, anticapitalista, “Des de Baix”, no ha pogut entrar al Parlament. És molt lamentable.
2)La candidatura IC-EUiA ha perdut 2 diputats.
3)La candidatura d’ERC ha perdut 11 diputats.
4)Massa vots per a CiU.
5)Massa vots per al PP.
6)Presència indeguda del partit Ciutadans (anticatalà).

En canvi, l’opció independentista ha restat molt i molt limitada. No es decidia, en aquestes eleccions, la independència, directament. Però, per part d’algunes candidatures, s’havia plantejat la possibilitat d’obtenir una majoria parlamentària per poder proclamar l’Estat català, o convocar un referèndum. Ha estat molt lluny d’això.

Com a contrapunt de la mala perspectiva d’un mal Govern, cal dir, finalment, que un Govern de CiU (sola o acompanyada) no podrà ser de cap manera similar als governs de CiU d’abans del tripartit. Aquest Govern ha establert unes fites que, de totes totes, s’hauran de seguir. Per exemple, la Llei de rehabilitació de barris o els pactes nacionals per àrees important de govern, per governar amb un cert consens amb la societat civil i l’oposició. Ara ja hi ha un abans i un després.

Antoni Ferret

Les famílies

Totes les famílies. És a dir: tots els tipus de família, no un de sol, han de gaudir de reconeixement i ajuda. Més ben dit: tots els tipus no. Amb l’excepció de la família bígama. Això d’un home amb diverses dones o d’una dona amb diversos homes, no. Encara que es practiqui en els països musulmans, no ho acceptem.

La família tradicional, un home i una dona heterosexuals i casats, la parella de fet, la família monoparental, la família de divorciats tornats a casar, la família homosexual, la família col•lectiva o comunitària, totes existeixen en les nostres societats, han de ser acceptades, reconegudes, ajudades i han de poder ser cristianes (si volen).

La família d’un home i una dona heterosexuals i casats és la tradicional i, de lluny, la més nombrosa. Però no ha de acaparar ni el concepte de “família” ni el reconeixement públic i social.

Les famílies formades per un home i una dona heterosexuals, però no casats, és a dir, que no volen (provisionalment o definitivament) establir un contracte de caràcter social i el limiten a l’acord entre ells, són com més va més nombroses i signifiquen un tipus d’entitat que defuig les convencions socials i es vol concentrar en una relació més personalitzada. Han de ser acceptades i ajudades en tots els sentits, com totes les altres.

La família monoparental sol ser formada per una dona i els fills (encara que també pot ser per un home i fills). Normalment pot ser el cas d’una noia que per un error (un error totalment comprensible i perdonable) ha esdevingut mare soltera. O bé per una dona vídua, o separada o divorciada, i els seus fills. Aquesta família no sols ha de ser reconeguda, sinó especialment ajudada, perquè normalment es desenvolupa amb més dificultats.

Fracassos de parelles, que no rutllen, que se separen, però que tenen la sort de trobar una altra “solució”, de parella de fet o de matrimoni, donen lloc a famílies que han de ser acceptades per tothom de manera natural.

La família homosexual respon a circumstàncies de la naturalesa, volgudes per Déu-Dea, que, de manera capriciosa, dóna lloc a persones “diferents”, amb diferents inclinacions. No sols ha de ser permesa i acceptada, sinó especialment ajudada (econòmicament i d’altres maneres, com amb la simpatia, etc.) per contrarestar les resistències socials que encara pugui haver-hi com a resultat d’una llarga tradició de rebuig.

El grup familiar, format per diversos homes i dones que comparteixen la convivència, l’economia i les relacions personals, va existir fa unes quantes dècades, i no sembla que tingués gaire èxit. Això no obstant, també ha de ser reconegut, acceptat i ajudat, si es tornés a produir.

Sense monopolis. Acceptant-ho tot com una “rica varietat”.

I si algú, encara que fos una alta autoritat de l’Estat o de l’Església, volgués reservar la dignitat, el reconeixement o l’ajuda a “un sol” tipus de família, seria un error, i hauria de ser “corregit”.

Antoni Ferret

Balanç de la visita del papa

Dia 7 de novembre de 2010

Aspectes positius:
* Visita al centre de disminuïts
* Parlar en català

Aspectes negatius:
* Haver parlat en favor d’un sol tipus de família
* Excés de pompa i ostentació

La condemna de l’avortament: correcta
La crítica del laïcisme: exagerada

Antoni Ferret