Total de visualitzacions de pàgina:

dijous, 19 de maig del 2022

La Bíblia del poble

 

Presentació

La Bíblia, companys/es, és un molt ampli conjunt de textos (uns 50 llibres, bastants d’ells amb dos volums, i unes 2.100 pàgines) que presenten una enorme varietat de temes, molts d’ells intranscendents, i que, si bé tots ells tenen un fons religiós, molt pocs poden ser considerats cristians de debò.

Això no ha pas de sorprendre massa, ja que molts dels llibres hi són perquè algú els hi ha ficat. Lo que sí és enormement sorprenent és que alguns dels llibres, o dels temes, més bons, més justos i més humanistes, són del tot desconeguts, perquè mai hi ha hagut interès a divulgar-los.

Ara bé: una consciència humanista-cristiano-comunista arriba un moment que no pot suportar més aquest enorme despropòsit. Calia (ha calgut) identificar els textos més bons, que sovint estan barrejats amb altres que no ho són (a vegades era com buscar bolets en un bosc), agrupar-los en un conjunt més o menys homogeni, separar-los físicament de la Bíblia oficial, i fer-ne una petita Bíblia independent, que sigui, i només sigui, del poble, dels treballadors i treballadores, és a dir, dels seus destinataris més legítims. És restituir-los uns textos socials que els han sigut sempre estafats.

Consta de: 1) dues sèries de textos fortament socials, una trentena (una sèrie tal qual surten en la Bíblia, i una altra agrupats en deu grups de tres textos homogenis i confrontats amb cada un dels problemes que es podien donar en aquella societat), 2) un grup de quatre novel·les didàctiques per animar a fer el bé, més una mostra de deu salms, pregàries que antigament eren cançons, i 3) una selecció de textos evangèlics comentats, més uns pocs textos d’alguns apòstols.

Igualment com ja havia sigut expressat en una obra anterior, el llibre va dirigit, preferentment, a persones no creients o bé poc creients. Però... des d’una iniciativa i una formulació externes i independents.

Aquí el teniu. Somio que potser moltes persones treballadores, creients o no, s’hi vegin reflectides, i fins i tot que alguna (o algunes, o moltes) entitat popular de qualsevol punt del món la considerés un document digne de ser conegut, considerat i valorat.

Antoni Ferret