Total de visualitzacions de pàgina:

dimecres, 27 de febrer del 2019

Ens en hem salvat d'una i bona

L'atac mundial, amb quasi totes les mesures possibles, contra el poble de Venezuela, tot i que «mai no es pot dir blat fins que sigui al sac i ben lligat», sembla que, ara com ara, afluixa. Poden envair, sí, però és bastant difícil, perquè tenen en contra, ni més ni menys que: el Consell de Seguretat de l'ONU, l'OEA, la UE, per descomptat Xina i Rússia, però és que... males llengües diuen que... fins i tot el Pentàgon... diu que no. (Això s'hauria de comprovar.)

Una «ajuda humanitària» (?) que la Creu Roja s'ha negat a distribuir.  És que cal algun altre argument?? La Creu Roja és l'organització històricament emblemàtica de l'ajuda humanitària: a Suïssa el 1863, als Països Catalans el 1872, primer amb l'objectiu dels ferits de guerra, després, en successives ampliacions, fins a tots els grups de persones necessitades. Com és possible que, després d'aquesta negativa, algú, amb una mica de cultura, pugui escriure, encara, les paraules «ajuda» i «humanitària»??

El problema consisteix, com tothom amb una mica de seny sap molt bé, en una conxorxa quasi mundial de Lladres, amb els respectius òrgans i poders (no pas només el Govern nord-americà), per robar de manera sistemàtica i organitzada, i a tot aquell que no vulgui robar, sinó beneficiar la població, poc o molt, tota la púrria mundial se li tira a sobre per destruir-lo. 

Si aquesta temptativa (o una altra) hagués reeixit, la població veneçolana, al seu darrera ben aviat tota la sud-americana, i, de manera més relativa però important, gran part de la població mundial, ben segur que hauríem retrocedit uns 10 anys o més en el nostre progrés humà.  Dic uns 10 anys perquè ja sabem que, sempre que ens foten, acabem tard o d'hora tornant a alçar el cap, però... uns 10 anys serien un enorme cúmul més de sofriments, frustracions i ocasions perdudes.

 Per això... resulta molt inexplicable el comportament tan estrany de l'esquerra catalana, i l'espanyola. Aquest SILENCI....... Tot semblava, i sembla, que no ens hi anés res... Només els companys/es de Xarxa Socialisme 21, el Partit de l'Esquerra Europea i els companys/es de Mollet, amb l'acte que van organitzar, i naturalment els partits que s'hi van adherir (però era tan poc!), van ser solidaris. (Podria ser que alguna cosa m'hagués passat per alt. Si fos així, demanaria totes les disculpes, no cal ni dir-ho.)

Semblava que semblés que... les testes pensants d'aquesta esquerra (en totes les seves expressions) haguessin dit una cosa com: Vejam què passa, i segons com es decideixi... veurem. O potser més aviat: Això està tan fotut... que ens pesa a sobre com una hipoteca. Si ens en desempalleguem, o bé ens en desempalleguen... potser millor.  

I doncs, l'enorme millora que van experimentar els milions de persones que mai no havien sigut tractades com a persones?? (Quan podien vendre el petroli més car i encara no els havien començat a robar.) Ha de ser un record històric, només??? Ja sabem que les coses canvien amb el temps, però això és una cosa, i una altra és que t'ho imposin perquè et volen robar a una escala encara més gran.  

I les muntanyes de calúmnies que els han llançat, i els estan llançant, tots els antiperiodistes del món?? Tot això, ens ho hem d'empassar? Doncs NO!! Per això em sento avergonyit d'aquesta ronyosa esquerra catalana (i l'espanyola).

Brindem per un poble que, si és un poble, que li estan robant habitualment el menjar, i un dia, per fer-se els macos, els regalen un lot, com si encara se'n volguessin enfotre, aquest poble els digui que el lot se'l fotin al cul. I brindem per uns militars que, si són militars i no xoriços,  sàpiguen que han de defensar la justícia i no el lladronici.



 

dimarts, 19 de febrer del 2019

Ens han canviat l'esquema


Lo primer que vull dir és que «ens l'han canviat», ells/es, no nosaltres. Nosaltres, de vegades «sembla» que ni tan sols ens en hàgim enterat. Perquè resulta que continuem donant el mateix nom a coses que ja són diferents.

Des de sempre, hi havia hagut unes persones, uns grups i partits, fins i tot governs, i gairebé països, que eren anomenats «conservadors». Eren gent que volien «conservar» les coses i la societat tal com eren. No volien canviar. En una situació injusta, com sempre, i davant l'esforç de persones, grups i partits que volien canviar perquè la societat fos més justa, ells/elles es resistien, no volien canviar, perquè la situació els era favorable i volien que ho continués sent. Volien conservar la societat tal com era, es resistien.  Per això se'ls anomenava conservadors. Tenien un cert prestigi, com a conservadors. No se l'havien merescut mai, però el tenien, des de sempre.

Dins el procés d'empitjorament que experimenta la societat en la majoria de països, s'ha produït, en unes dècades, un fet extraordinàriament negatiu: els conservadors han deixat de ser conservadors, perquè han deixat de conservar. En comptes de mantenir les coses tal com estaven, han començat a empitjorar-les, en benefici propi, i en perjudici de la majoria de la gent, però no de manera ocasional, sinó de manera sistemàtica. En uns llocs més que en d'altres, segons la correlació de forces.

Però, ho cosa més rara!! Resulta que molta gent, i gent educada i fins i tot amb formació social, els continua anomenant «conservadors».

Posaré un exemple recent. No diré qui és l'autor, ni a quin país es refereix. Només diré que l'autor no és cap polític, escriptor més avist ocasional, i una ploma molt ben considerada, i amb raó.

Diu: «La gente anda malhumorada por causa del desempleo y por las reformas conservadoras que el nuevo gobierno pretende introducir, retirando derechos de los trabajadores y atacando directamente varias políticas sociales que beneficiaban a los más destituidos. Los estudiantes universitarios que vivían con bolsas del gobierno han tenido que interrumpir sus estudios.»

Però, senyor meu: per què diu, per què anomena reformes «conservadores» les d'un Govern que: retira drets dels treballadors,   ataca polítiques socials que, abans, beneficiaven els més destituïts,   retira ajudes socials als estudiants, que abans tenien...?? Això no és pas conservar, sinó innovar, però empitjorant les coses!! Si... el fet decisiu és, precisament, que no conserven ni lo poc que encara hi havia de bo!!

La seva actuació es mereixeria... un càstig greu, cosa ara impensable. Potser ara no podem ni castigar-los ni fer-los pagar lo que han robat i estan robant. Però lo que sí que podem fer, lo que seria incomprensible que no féssim, és anomenar-los tal com els correspon. 

No els «podem» continuar anomenant conservadors: 1) Perquè no ho són, i continuar-ho dient seria una mostra greu d'incultura. 2) Perquè seria com ignorar la seva maldat, i així afavorir la seva impunitat. 3) Perquè d'aquesta manera ells/es mantindrien el seu, immerescut però tradicional, prestigi social. I això, a sobre de ser injust, afavoriria la continuïtat del seu mal fer.

Crec que cal canviar la denominació «conservador», fins i tot la de «dretes», per la de «reaccionari». Això com a mínim. Perquè jo prefereixo anomenar-los «lladres», que és lo que realment els toca amb més exactitud.

dilluns, 11 de febrer del 2019

Un nou llibre


Proposta d'un nou llibre
Antoni Ferret

La Bíblia, ben explicada
La Biblia, bien contada

Versió catalana i, a partir de la pàgina 135, versió castellana

1. El text
Rectificació important de la història d'Israel, segons les noves dades científiques

2. El missatge
Recuperació de la nitidesa de l'ideal cristià, desplaçant-ne una mitja dotzena de greus impureses, que l'havien desdibuixat

3. Testimonis
11 persones, de diferents èpoques i circumstàncies, exposen el missatge bíblico-cristià, cada una de la manera que li és pròpia: 5 profetes, 1 poeta, 3 novel·listes i 2 predicadors

De manera especial, per a les persones no creients, pot ser una gran experiència cultural

Polseu (amb ctrl polsat)

Aquest enllaç, tan horriblement llarg, presenta  la lletra més gran i llegible, i circula amunt i avall de manera més normal, però la visualització pot ser difícil si es té un programa de pdf no compatible. Per això i per l'enorme dificultat d'escriure l'enllaç, aporto l'altre. Cap dels dos no permet descarregar.

En aquest enllaç, la lletra hi és més petita. En entrar, surt molt petita, però polsant un rectangle de baix a la dreta, que apareix en passar-hi el ratolí per sobre, es fa més gran. Triga bastant a aparèixer el text. En canvi, amb aquest es pot saltar de l'Índex a un article qualsevol i al revés.